Locke: estat de natura, llei natural i contracte social

Política

Estat de natura:

Per entendre el poder polític, Locke planteja com era la societat abans d’un sistema polític, sense lleis positives; és a dir, en un estat natural (estat d’igualtat, basat en l’amor mutu, en el dret i els ideals de justícia i caritat). Els homes vivien en grups lliurement establerts, amb vincles familiars i confiança. Analitza com seria la humanitat sense poder polític, on els homes es deixen portar per sentiments i raó.

L’home disposa de perfecta llibertat dins els límits de la llei natural, que s’identifica amb la raó, afecta a tots els éssers racionals i no depèn d’un estat polític. No pot fer el que vulgui sense defensar el pròxim, i la llei natural prevalen davant la llei civil.

Poder executiu:

En estat de natura, tots els homes tenen dret i obligació de jutjar i castigar en defensa de la llei natural, perquè si ningú pogués executar-la no serviria de res. El criminal no respecta la raó i posa en perill la humanitat, per tant qualsevol humà té dret a fer justícia i càstig: fer-ho pot ser penedit, pot resultar contraproduent i pot amoratir els altres amb efecte dissuasori. Jutjar i castigar és dret i obligació de tots; la víctima ha de rebre reparació proporcionada, fins i tot la mort, en cas de delicte greu.

Contracte social:

Els homes se surten de l’estat de natura quan, pel seu propi sentiment, decideixen formar part d’una societat (pacte lliure). En estat de natura l’home posseeix, a més d’igualtat i llibertat, drets naturals, ja que pertany a l’espècie humana, però sense un govern que els faci respectar. Per garantir els drets naturals, els homes pacten la seva incorporació a la societat i creen l’autoritat, atorgant als governants el poder necessari per protegir-los (contractualisme). L’absolutisme (estat de guerra), les passions, el desig de venjança i la malícia són una malaltia de la humanitat que genera incertesa i inseguretat. Per això els homes tendeixen a construir un pacte social per establir els límits de la societat civil.

S’estableix un pacte lliure que és l’únic fonament del poder polític, que s’ha de jutjar imparcialment, perquè estableix un estat de dret que respecta la justícia.

Apel·lar:

Els màxims conflictes es jutgen i es castiguen. És indispensable que els ciutadans disposin de dret d’apel·lació, és a dir, demanar auxili als magistrats i no esperar que ells ho facin d’ofici o demanar que revisin la sentència a un tribunal de rang superior (no hi ha apel·lació = estat de guerra). Les lleis positives permeten el recurs d’apel·lació i fan que la societat me protegeixi de l’agressor, perquè me rescati. Si no ho fa, tinc el dret a defensar-me personalment.

Divisió de poders:

Pare-figura governant → monarquia, ambició, luxúria, canvi, interessos. Cal un nou sistema per tornar a la protecció del dret natural i el manteniment pacífic.

• Legislatiu: fer lleis que regulin la propietat (v. LL.P.).
• Executiu: dret natural a jutjar, castigar i fixar reparacions.
• Federatiu: aliances, tractats, guerra.

Dissolució:

Els governants disposen d’individus; el poble té dret a rebel·lar-se. El resultat del pacte és el poder polític, que resideix en el poble (sobirania popular), i si la majoria creu que no és dret, pot promoure el canvi.

Causes:

Dissolució social: tornar a l’estat de natura i pensar una nova societat.

Altració del poder legítim:

Tres entitats diferents: monarca hereditari / assemblea no hereditària / representants del poble. El rei imposa vilment l’arbitrari; el rei impedeix l’assemblea; el rei modifica els processos electorals; lliura el poble a l’estranger; el poder executiu s’anglicitza i s’abandona. Quan el legislatiu o el monarca actuen en contra, es desllegitima, pot caure el govern → rebel·lió, restablir el consens del pacte.

Vocabulari:

• Llei natural: és el fonament de la llei civil, és a dir, la raó. Ensenya a tot ésser humà que ningú ha de témer contra les propietats d’un altre.
• Estat natural: és un estat de dignitat, basat en l’amor mutu, on l’home disposa de perfecta llibertat dins els límits de la llei natural.
• Llibertat natural: en l’estat de natura l’home disposa d’una perfecta llibertat, com ara ajuntar-se per formar una comunitat.
• Societat civil: pas de ser estat de natura a estat de dret.
• Legislatiu: poder de crear lleis que regulin la propietat dels súbdits.
• Autoritat: permís o poder per canviar, transformar o promulgar les lleis.