Locke i Stuart Mill: Liberalisme, Utilitarisme i Filosofia Política

John Locke i John Stuart Mill: Dues Visions del Liberalisme

Comparativa de les Ideologies Polítiques

John Locke és considerat un dels pares del liberalisme, mentre que John Stuart Mill va ser utilitarista i liberal. La ideologia política de Locke s'oposa a l'absolutisme monàrquic i defensa la monarquia parlamentària i la divisió de poders. En canvi, Stuart Mill és el major defensor de la democràcia representativa i del liberalisme.

Principis Reguladors: El Dany vs. La Llei Natural

Stuart Mill explica que el seu principi regulador és el Principi del Dany. Aquest principi implica que la gent és lliure de fer el que li sembli convenient sempre que no perjudiqui els altres. En oposició, Locke defensa l'existència d'una Llei Natural, segons la qual ningú pot atemptar contra la vida, la salut o les possessions dels altres. En les societats polítiques, el poder haurà d'assegurar aquests drets naturals dels homes.

Pacte Social i Utilitarisme: Fonaments de la Societat

A més, Locke defensarà com a màxima consideració dels individus que s'arriba a les societats polítiques a través d'un pacte, un contracte fet entre els individus que decideixen instaurar un poder polític. Aquest pacte parteix de la idea que els ciutadans són autònoms i tenen dret a decidir, a prendre decisions, i que no és legítima una sobirania que no es regeixi per la majoria.

Stuart Mill, per la seva banda, dirà en la seva defensa que l'utilitarisme té com a objectiu que el màxim nombre de persones obtinguin la felicitat. Però el fonament d'aquesta teoria es troba en el que ell anomena la “dignitat humana”: qualsevol regla l'ha de tenir en compte. Per tant, l'ètica ha de valorar els individus autònoms i els seus drets com a éssers humans, fins i tot acollint-se a aquest argument la defensa del vot femení.

Límits del Poder Polític: Locke i Mill

I, com a punt més important per a Locke, parlarà del poder polític, on és necessari el pacte que instaura un poder polític que tindrà la funció de fer justícia: assegurar els drets naturals, fer lleis clares i fer-les complir. Per tant, no s'ha d'intervenir en cap aspecte més; el poder té els seus límits en els drets privats.

En contraposició, Stuart Mill presentarà que el poder de l'Estat ha de limitar-se als afers públics. Fins i tot a nivell econòmic, com més es limiti, millor. Però l'Estat no té dret a intervenir en la vida privada dels individus, sempre que no perjudiquin ningú. I per a ell, també són fonamentals la llibertat de pensament i d'expressió.

La Filosofia Política de John Locke: Tractats i Estat de Natura

Context i Obra Principal: Els Tractats sobre el Govern Civil

John Locke va ser un filòsof que va viure entre els anys 1632 i 1704, i les seves idees polítiques les va resumir en els seus dos Tractats sobre el Govern Civil.

Primer Tractat: Crítica a l'Absolutisme

En el primer tractat, Locke elabora una crítica a l'absolutisme i a la monarquia de dret diví.

Segon Tractat: Origen i Objectius del Govern Civil

En el segon tractat, manté la posició del primer i desenvolupa més les seves idees polítiques a partir de l'anàlisi de la naturalesa, l'origen i els objectius del Govern Civil.

El Poder Polític en la Societat Civil

Locke, en el capítol I, pensa que en una societat civil i en un Estat és necessari que existeixi un poder polític amb dret a dictar lleis com la pena de mort o penes inferiors, amb la facultat de regular i protegir la propietat privada, i amb legitimitat per emprar la força i executar aquestes lleis per defensar l'Estat si és necessari.

L'Origen del Poder Polític: L'Estat de Natura

La qüestió que vol trobar Locke és determinar l'origen d'aquest poder polític. Per fer-ho, en el capítol II del tractat, parla de la situació natural de l'ésser humà, és a dir, de l'estat de natura.

Característiques de l'Estat de Natura

L'estat de natura ocorre quan els homes són lliures i disposen d'una llibertat plena en els seus actes i propietats, sempre que respectin els altres. Aquest principi es fonamenta en la Llei Natural, que és alhora una llei moral per a l'home i una llei de Déu, que contempla que, tot i ser lliures i iguals, ningú pot atemptar contra:

• La vida i la salut
• La llibertat
• La propietat privada