Locke vs. Hobbes: Contractualisme i Legitimitat Política
Comparació: Locke i Hobbes sobre la legitimitat política
Anem a relacionar el pensament de Locke, filòsof modern conegut com «el pare del liberalisme clàssic», amb un altre filòsof empirista: Hobbes, considerat el teòric per excel·lència de l'absolutisme polític. Tot i això, en el seu pensament apareixen conceptes fonamentals del liberalisme com ara el dret de l'individu, la igualtat natural de les persones, el caràcter convencional de l'Estat (que comportarà la posterior distinció entre aquest i la societat civil), la legitimitat representativa i popular del poder polític (en poder ser aquest revocat si no garanteix la protecció dels seus subordinats), etc. Existeix certa afinitat en el pensament de tots dos autors des del punt de vista polític i social.
El Contracte Social en la Il·lustració
Amb Hobbes trobarem per primera vegada un esforç sistemàtic per teoritzar sobre el Contracte Social, tema clau de la Il·lustració.
La visió de Hobbes: El Leviatan
En la seva obra Leviatan, Hobbes proposa l'existència d'un estat de naturalesa basat en la guerra de tots contra tots. Per a ell, l'única solució és la realització d'un pacte social en què es lliura el poder absolut a un sobirà. En aquest estat, els homes, posseïts per un egoisme insaciable, es tornen perillosos els uns per als altres (Homo homini lupus). La vida en l'estat de naturalesa és solitària, miserable, repugnant, brutal i breu.
La visió de Locke: Sobirania i divisió de poders
Per a Locke, la sobirania de la societat que es constitueix mitjançant el pacte no resideix en el governant, sinó en la comunitat, que pot revocar el pacte si el governant no compleix les condicions (idea clau de les societats democràtiques modernes). A més, mentre que per a Hobbes el govern resultant tenia característiques absolutistes, per a Locke el govern civil havia d'estar constituït d'acord amb la divisió de poders (executiu, legislatiu i judicial) com a garantia del seu bon funcionament.
Conclusió: Dues tendències del contractualisme
Podem parlar de dues tendències:
- Tendència absolutista (Hobbes): L'autoritat és la conseqüència racional per aconseguir el bé comú.
- Tendència liberal (Locke): Estableix un control i limitació del poder a través d'assemblees representatives.
Reflexió sobre la responsabilitat en les revoltes
Estic d'acord amb l'afirmació, ja que els que decideixen iniciar una revolució han d'acceptar les seves conseqüències. Locke pot ser considerat el teòric de la Revolució Anglesa de 1688 i una font molt important de la revolució nord-americana de 1776.
L'impacte de la Revolució Anglesa
La Revolució Anglesa va comprendre tres grans guerres civils. Les conseqüències van ser nombroses: la quantitat de morts, l'execució del rei Carles I, el desterrament de l'hereu Carles II, la instauració d'un sistema republicà i la fi del poder diví i absolut de la monarquia.
Valoració final
Encara que les revoltes puguin semblar una bogeria i comportin conseqüències negatives, sense elles no estaríem on som avui dia. Si els ciutadans no estan a favor de qui governa, el millor és instaurar una revolta, ja que, sense aquestes, potser encara viuríem en un estat absolutista o no hauríem assolit drets fonamentals com el sufragi femení.