Lògica formal i proposicional: fal·làcies i arguments

Lògica formal: no s’ocupa del contingut de les afirmacions sinó q estudia les formes correctes i incorrectes de l’argumentació.

Un argument consta de premisses i conclusió. Per tal que l’argument sigui correcte, la conclusió ha de seguir-se de les premisses: tot A es B, C es A—C es B:

Tots els homes són mortals

Sòcrates és home

Sòcrates és mortal

La lògica proposicional: estudia la forma de la proposició per evitar ambigüitats i fal·làcies

Les ambigüitats poden ser lèxiques (causades pels diversos significats d’una mateixa paraula) o sintàctiques (causades per l’estructura de la proposició).

Informal

Una fal·làcia és un argument que es presenta com a plausible, però que conté un error. Si la fal·làcia s’utilitza tenint consciència de la seva falsedat, s’anomena sofisma. Si es fa de manera involuntària, s’anomena paralogisme. Les fal·làcies són molt habituals en la nostra vida quotidiana i tenen una especial utilitat en àmbits com la publicitat i la política. La majoria d’aquestes fal·làcies són pròpies de la lògica informal, és a dir, que no tenen a veure amb la forma de les preposicions sinó amb el seu contingut o amb el seu context. Les més habituals són:

• Ad hominem: “contra l’home” consisteix a desviar l’atenció de l’argument per a dirigir-la sobre la persona o sobre alguna qualitat personal del subjecte que l’està defensant.
• tu quoque: “tu també” consisteix a tornar un altre ad hominem contra el primer que en han imputat.
• ad baculum: ”del bastó” consisteix a utilitzar alguna cosa que és una amenaça proferida per l’emissor com si fos un argument que reforcés la tesi.
• ad verecundiam: consisteix en el clàssic argument d’autoritat, que vol convèncer en virtut del prestigi de la seva font.
• Consenseum gentium: és similar al argument ad verecundiam, però la font de legitimacions consisteix en el prestigi, sinó en el consens popular de la que una posició sembla gaudir.
• ad populum: és l’argument de l’apel·lació als sentiments, a les emocions. Abunda en la retòrica “populista”, que apel·la més als sentiments que als raonaments.
• ad ignorantiam: és l’argument segons el qual, d’una cosa que no sabem, en pretenem deduir una veritat segura.

Formal

Les fal·làcies que estudia la lògica proposicional, en canvi, tenen a veure amb la incorrecció formal de l’argument. Dues de les més habituals són l’afirmació de l’antecedent i la negació del conseqüent, que són variacions d’arguments correctes: modus tollens i el modus ponens. Aquests arguments es basen en que una afirmació (antecedent) n’implica una altra (conseqüent)

A es B, A-- B