La Madeleine de París: Temple Neoclàssic de l'Era Napoleònica

La Madeleine de París: Un Temple Neoclàssic

Nom:

La Madeleine

Arquitecte:

Pierre Vignon

Cronologia:

1806-1842

Localització:

Plaça de la Madeleine, París (França)

Estil:

Neoclassicisme, Període Napoleònic, Estil Imperial

Tipologia:

Religiosa, Temple

Materials:

Pedra amb aparell isòdom

Sistema Constructiu:

Arquitravat i voltat

Context Històric i Cultural de La Madeleine

Quan la construcció de La Madeleine s'inicia, ens trobem en l'època de l'Imperi Napoleònic. Napoleó recull els ideals de la Il·lustració i dels revolucionaris francesos, assumint l'estètica classicista, associada a l'ordre i la racionalitat, enfront de l'emocionalitat barroca o el refinament aristocràtic rococó, considerat frívol i immoral.

Es manté la convicció il·lustrada en el progrés, en les possibilitats de construir un món millor il·luminat per la raó alliberadora, i en la necessitat d'educar el poble per treure'l de la ignorància i la superstició. L'art es posa al servei de Napoleó i de l'exaltació patriòtica. La burgesia ha pres el protagonisme i assolí un gran protagonisme polític, limitant el poder de la noblesa i el clergat, classes privilegiades a l'Antic Règim. És una època de grans avenços en les ciències empíriques.

Després de la caiguda de l'Imperi Napoleònic, es produirà la restauració monàrquica amb un seguit de reis que optaren per polítiques conservadores, que pretenien retornar a l'Antic Règim. Quan La Madeleine s'acaba de construir, regna a França Lluís Felip I, menys conservador. França és una monarquia constitucional i parlamentària, plenament integrada en la Revolució Industrial. Un gir conservador en la seva política i els nous conflictes amb la nova classe proletària acabaran definitivament amb la monarquia.

Els arquitectes neoclàssics sabien que un nou ordre social exigia un nou ordre de la ciutat, per la qual cosa s'inicià un pla de renovació urbanística atenent a les necessitats socials i col·lectives. D'aquí la construcció d'escoles, museus, hospitals, mercats, duanes, ports, carrers i places. Els escultors i els pintors treballaven per embellir la ciutat: estàtues, ornaments i grans representacions històriques van servir d'exemple als ciutadans.

Anàlisi Formal de l'Arquitectura de La Madeleine

Estil Neoclàssic i Imperial

En aquesta època, l'art Neoclàssic adopta l'anomenat Estil Imperial, més sobri, geomètric i imponent. Els ideals que transmet són els de racionalitat, equilibri i ordre, metàfores de la justícia, l'honor i el patriotisme. És evident l'intent d'identificar Napoleó amb els grans emperadors romans. Per això es multipliquen les construccions classicistes en el seu període. D'aquí que l'església de la Madeleine segueixi fidelment el model de temple romà imponent. El referent de l'Antiguitat clàssica respon a la necessitat d'allunyar-se d'estils associats a l'aristocràcia (rococó) i a l'Església (barroc), sensuals i emocionals. Ara s'imposa la racionalitat clàssica.

Elements de Suport i Suportats

L'edifici se sustenta a l'exterior amb columnes corínties de 20 m d'alçada. A l'interior, els murs, els pilars i les grandioses columnes suporten el pes de tres cúpules sobre petxines. La coberta és a dues aigües.

Espai Exterior: Descripció Arquitectònica

El conjunt conforma un paral·lelepípede amb sostre triangular a dues aigües. L'aspecte extern de La Madeleine és fidel al marcat pels cànons clàssics. Es tracta d'un temple octàstil, amb doble fila de columnes a la façana principal, perípter, i s'enlaira damunt d'un podi, al qual s'accedeix pujant una amplíssima escalinata de 28 graons. L'ordre és corinti.

Les columnes, conseqüentment, tenen basa, fust acanalat amb filets i capitells decorats amb fulles d'acant amb un àbac prim de costats còncaus. A sobre d'aquest descansa l'arquitrau dividit en platabandes, un fris continu amb relleus de garlandes a la manera romana i una cornisa sobresortint a sobre de la qual s'aixeca un frontó triangular amb escultures. Al fris i als frontons hi ha esculpides escenes religioses i en la porta d'entrada s'hi representen en baix relleu els deu manaments. Destaca el frontó de la façana principal amb una representació del Judici Final feta per Henri Lemaire.

Espai Interior: Planta i Il·luminació

La planta és rectangular, d'una sola nau elevada. La gran i fosca cel·la està dividida en tres trams coronats per tres cúpules hemisfèriques sobre petxines sostingudes per grans columnes corínties, amb un òcul a cadascuna d'elles, a la manera del Panteó romà. Aquests òculs són els focus principals d'il·luminació.