Majestat Batlló: Escultura Romànica Catalana del Segle XII
La Majestat Batlló: Escultura Romànica del Segle XII
1. Cronologia i Característiques Generals
Cronologia
Segle XII. Ús de la policromia (avui gairebé tota perduda).
Característiques de l'Escultura Romànica
- Geometrització i simetria en les formes.
- Temes: Solien ser de caràcter religiós, però també s'esculpien antics mals fantàstics, escenes de la vida quotidiana, motius florals i altres detalls decoratius.
- Figures rígides, inexpressives i hieràtiques.
- Escultures típiques: Sedes Sapientiae, crucifixions o davallaments de la creu.
2. Estil, Tècnica i Descripció Formal
Fitxa Tècnica
- Estil: Romànic.
- Autor: Desconegut (alguns teòrics l'atribueixen al taller de Ripoll).
- Formes: Escultura exempta.
- Tipologia: Crist en Majestat.
- Material: Fusta de xiprer i de castanyer.
- Localització: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).
Tècnica de Talla i Policromia
És una talla de fusta policromada al tremp, que consisteix a utilitzar ou, el qual la fa més brillant i lent d'assecar, cosa que facilita els modelatges. Al segle XV se li va afegir oli i es va crear així el tremp gras, que és més flexible i s'adequa molt bé a la pintura realista d'aquell moment.
Estat de Conservació i Proporcionalitat
No es conserva tota la talla. Originàriament va ser construïda a partir de vuit peces articulades i hi falten les que es corresponen als peus. També s'han perdut tots els dits de la mà dreta i una part dels de la mà esquerra.
La figura de Crist no manté un criteri de proporcionalitat pel que fa a l'anatomia del cos: la distància que hi ha des del cap fins als peus és pràcticament la mateixa que la que hi ha des d'una mà a l'altra.
Anàlisi Formal i Simetria
Aquest plantejament prové, en gran part, de la clara vocació de simetria que s'observa en tota la composició. El cos mateix constitueix un eix de simetria, la rectilinealitat del qual únicament es veu alterada per una lleugera inclinació del cap de Crist.
El cap, tallat d'una sola peça, no porta corona. La testa descoberta s'organitza simètricament a partir de la clenxa i de dos rínxols que es converteixen en una barba trenada a banda i banda del rostre; encara mantenen restes de policromia.
La Majestat Batlló va vestida amb una llarga túnica, modelada a partir de franges paral·leles (en sentit vertical) i dividida per un cenyidor nuat. Sobre el cenyidor, a l'alçada del tors, les franges són més estretes i hi marquen una corba suau; per sota del cenyidor les franges són més amples i formen solcs rectilinis. Les bandes paral·leles de les mànigues de la túnica van ser modelades en disposició obliqua.
La simetria compositiva és present, així mateix, en la policromia. La talla, pintada al tremp, té un predomini del color vermell i del blau. La túnica presenta un seguit de cercles vermells, sobre el blau del fons, que contenen un únic motiu vegetal de vuit lòbuls de to verdós. El mantell acaba amb una sanefa de signes que han estat interpretats com a caràcters d'escriptura cúfica.
Antinaturalisme i Influència Oriental
El fet que la figura fos concebuda en un repòs estàtic que defuig la realitat del dolor i del sofriment que comporta una crucifixió implica una clara voluntat d'eternització, de distanciament dels fets concrets que es van produir.
L'obra es caracteritza per la rigidesa, la frontalitat, la desproporció i la manca d'interès per treballar els volums del cos. Elements tots que la porten cap a l'antinaturalisme.
Els crucifixos es van començar a fer a partir del segle IV. Els antecedents més antics són les imatges dels llibres manuscrits i d'altres models que procedien de l'Església d'Orient; la influència oriental explica que Crist vagi vestit amb una túnica llarga amb mànigues i cenyidor.
Aquest prototip de majestat va ser concebut, probablement, sota el signe del famós Crist siríac de Berit, model iconogràfic d'origen oriental. Un altre distintiu orientalitzant és la rica policromia, extreta de la tradició bizantina, que empra colors molt vius.
L'arribada del gòtic comportà un canvi profund; la temàtica no va variar, però es buscava més naturalisme en les representacions.
3. Iconografia, Significat i Funció
Iconografia: El Crist Triomfant
És la representació del Crist en majestat, sense signes de patir, amb els ulls ben oberts i una mica baixos, la mirada llunyana i l'expressió serena. És la imatge de l'home-Déu que ha triomfat sobre el dolor i la mort.
Significat Teològic
La Majestat Batlló és la representació del Crist solemne i triomfant en contraposició al Crist mort i nu dels Descendiments.
La figura de Crist és tractada com un personatge viu, amb els ulls ben oberts i sense signes de patir. No es buscava oferir l'expressió del turment, sinó establir un símbol, el símbol d'un Déu que regna; un símbol que afermaria les creences medievals en el marc de les quals el món era entès com un reflex de la voluntat divina.
Funció Litúrgica i Social
La funció era constituir un record visual d'allò que es predicava des de la trona i, alhora, mantenir viu el respecte per l'autoritat divina —i humana—, a més d'exalçar la religiositat entre el poble.