Malalties, Immunitat i Sistema Immunitari

Malalties: Tipus i Causes

Malaltia

Alteració de l’organisme que no permet el desenvolupament normal de les seves funcions.

Tipus de Malalties

• Malalties d’origen genètic: Són les que tenen origen en mutacions de l’ADN i es poden transmetre de pares a fills.
• Traumatismes: Són produïts per acció mecànica.
• Malalties causades per factors ambientals: És el cas dels trastorns deguts a la contaminació del medi ambient.
• Malalties infeccioses: Són les provocades per microorganismes com ara bacteris, fongs i protozous, i virus i prions.

Malalties Infeccioses

Els agents infecciosos que causen malalties s’anomenen patògens. El pas del patogen d’un organisme a un altre s’anomena contagi. El contagi es pot produir a través d’un organisme intermediari anomenat vector que transporta el patogen d’un malalt o portador a una persona sana o receptor.

El desenvolupament d’una malaltia infecciosa depèn de tres factors:

• La virulència (grau en el que un microorganisme patogen és capaç de produir la malaltia) del patogen.
• La quantitat d’organismes patògens que entren a l’individu infectat (hoste).
• L’estat fisiològic d’aquest.

Mètodes Preventius i Curatius

• Mètodes preventius: Vacunes (Preparats que estimulen la formació d'anticossos i aconsegueixen una immunització específica contra diverses infeccions).
• Mètodes curatius: Antibiòtics (substàncies químiques produïdes per microorganismes que inhibeixen el creixement d’altres microorganismes).

Tipus d'Antibiòtics

• Bacteriostàtics: Es limiten a inhibir el creixement bacterià.
• Bactericides: Eliminen els bacteris.

Immunitat

Resistència que presenten els organismes a les infeccions i a l’entrada de substàncies estranyes.

Immunitat Innata

Conjunt de mecanismes presents des del naixement que tenen la finalitat d’impedir l’entrada dels agents infecciosos o bé destruir-los en les primeres fases de la invasió.

• Fagòcits: Diferents tipus de glòbuls blancs, que actuen fagocitant els elements estranys.
• Sistema del complement: Grup de proteïnes que destrueixen els gèrmens.

Immunitat Adquirida

Conjunt de mecanismes defensius que es desenvolupen per eliminar tots els agents que aconsegueixen superar la immunitat innata.

Antigen: Tot allò que l’organisme reconeix com a estrany.

Característiques de la Immunitat Adquirida

• Memòria: En les exposicions successives la resposta és major i més ràpida.
• Especificitat: El sistema immunitari sap distingir uns antígens d’uns altres i elaborar una resposta específica per a cada cas.
• Diversitat.
• Tolerància: El sistema immunitari té la capacitat de discriminar entre allò que pertany al propi cos i allò que li és estrany.

Sistema Immunitari

Estructures encarregades de la defensa de l’organisme. Format per òrgans limfàtics i cèl·lules especialitzades en la defensa de l’organisme.

Òrgans Limfàtics Primaris

Òrgans on s’elaboren les cèl·lules defensives.

• Medul·la òssia: És una substància que es troba en el teixit ossi esponjós i que omple la cavitat dels ossos.
• El Tim: Petita glàndula situada sota l’estèrnum composada per dos lòbuls, formats per timòcits que es converteixen en limfòcits T durant les primeres etapes de la vida.

Òrgans Limfàtics Secundaris

Són els òrgans on entren en contacte les cèl·lules immunitàries amb els agents estranys.

• Ganglis limfàtics: Actuen filtrant els gèrmens i diferents tipus de partícules potencialment perilloses.
• Fol·licles limfàtics: Són acumulacions cel·lulars de teixit limfàtic distribuïdes per les zones de l’organisme on hi ha més probabilitat de contacte amb elements estranys.
• La melsa: Fa funcions defensives de filtratge, formació de limfòcits i eliminació de les hematies envellides i la de ser un reservori de sang.