Mancomunitat, Dictadura i Agricultura a Espanya
La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució político-administrativa, creada gràcies a la participació de les quatre províncies catalanes, el 16 d'abril de 1914. Va ser molt important per diverses raons:
- Va ser la primera estructura administrativa amb autonomia plena.
- El catalanisme polític aconsegueix per vies pacífiques i constitucionals el reconeixement de la seva realitat nacional.
- Per primera vegada, l'Estat central reconeix la realitat nacional catalana.
Estava formada per una presidència i 96 diputats escollits per sufragi universal masculí. Encapçalada per un govern consecutiu format per 8 conselleries. La seva vida va ser des de l'any 1914 fins al 1925. El primer president (1914-1917) va ser Enric Prat de la Riba. La Mancomunitat va realitzar moltes tasques enfocades en dos àmbits:
- L'obra educativa i cultural.
- Infraestructures bàsiques.
Balanç final de la Mancomunitat
Malgrat tenir pocs recursos econòmics, el balanç final és molt positiu. Va tenir molts problemes de finançament i, per això, molts projectes no es van poder realitzar.
Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
Miguel Primo de Rivera, el capità general de Catalunya, el 13 de setembre del 1923 va declarar l'estat de guerra. Això va significar suspendre la legalitat vigent, les lleis i declarar il·legals els partits i sindicats.
Causes internacionals de la Dictadura
- El triomf de la revolució bolxevic va produir por a les classes burgeses, que pensaven que aquell fet podria succeir també a Espanya.
- La majoria de democràcies europees estaven en crisi. I en molts països ja hi havia règims autoritaris militars, com a Itàlia o Grècia.
Causes internes de la Dictadura
- Crisi dels partits dinàstics.
- Incapacitat per solucionar els problemes reals.
- Problema marroquí. El desastre d'Annual va provocar el divorci entre militars i la classe política.
- Esdeveniments de desordres públics: Setmana Tràgica, vagues, assassinats, etc. Provoquen un descontentament de les classes conservadores.
Mesures de repressió
- Dissolució de les Corts.
- Prohibició de l'ús de les llengües perifèriques i dels símbols nacionalistes.
- Prohibició i repressió de la premsa.
- Repressions dures contra les organitzacions obreres i els partits nacionalistes.
En aquesta fase s'institucionalitza la dictadura a través de la formació d'una assemblea nacional elegida a partir dels representants de l'únic partit legal: "Unió Patriòtica", fundat per Primo de Rivera. Hi haurà una democràcia orgànica: hi haurà eleccions, però només hi havia representants d'un sol partit. És una falsa democràcia (igual que la de Francisco Franco).
Caiguda de la Dictadura
- Oposició creixent a la dictadura.
- La crisi financera del 29 va afectar molt l'economia espanyola. Les dues conseqüències més importants foren: una devaluació de la pesseta i un dèficit de la balança comercial.
- Inconsistència ideològica del règim.
El 30 de gener de 1930 dimiteix Primo de Rivera i s'exilia a França perquè no té suport polític, ni social, ni militar. Alfons XIII nomena Dámaso Berenguer president. L'agost de 1930, els partits opositors al règim signen el Pacte de Sant Sebastià.
L'Agricultura a principis del segle XX
És el sector més important de l'economia espanyola, senyal de retard de l'economia espanyola.
Característiques de l'agricultura
- La mecanització del camp fou un procés lent i desigual.
- En termes generals, el sector agrari va ser un sector endarrerit.
- Producció i productivitat van continuar sent baixes, molt per sota de la mitjana europea a causa de l'escassa mecanització i l'estructura de la terra (era poc productiva i rendible).
Productivitat: Quocient entre la producció (conjunt de béns) i els factors de producció. Quan augmenten els factors de producció, disminueix la productivitat. Quan augmenta la producció, augmenta la productivitat.
La producció agrícola estava centrada en la trilogia mediterrània: cereal, vinya i olivera. Però es va començar a diversificar la producció: cítrics, arròs i patates. Problema atàvic de la distribució de la terra.