El Nou Mapa Polític d'Europa: Influències i Transformacions
1. El nou mapa polític d’Europa
1.1. L’àrea d’influència angloamericana: l’Europa occidental
La zona occidental d’Europa havia estat alliberada de l’ocupació nazi pels exèrcits angloamericans amb l’important ajut dels moviments partisans, especialment poderosos a Itàlia i França. La resistència interior havia tingut un caràcter popular i progressista i havia sumat al seu component antinazi una ferma voluntat de reformar la societat.
Partisans: Membres de grups civils organitzats per a la lluita armada clandestina contra les fronteres d’ocupació i els col·laboracionistes.
Els partits comunistes es van mantenir dins dels marges dels pactes internacionals establerts durant el conflicte i del repartiment d’àrees d’influència, i actuaren com a moderadors de la crispada situació social, contribuint a la restauració de règims democràtics amb governs frontpopulistes (govern format per la reunió de forces d’esquerres).
França
Els nord-americans van reconèixer l’autoritat del govern de Charles de Gaulle. França no va ser tractada pels aliats com un país vençut. De Gaulle governà de manera provisional fins al febrer del 46, aconseguint desarmar els maquis i propiciant un govern constituent. A les primeres eleccions democràtiques, els comunistes i els socialistes obtingueren la majoria d’escons, fent que Gaulle abandonés el poder. Després d’una crisi de govern, el president del consell de ministres va despatxar els comunistes. L’opinió pública va anar girant cap a un cert anticomunisme i es van acabar els governs frontpopulistes.
Itàlia
Itàlia havia començat la guerra al costat dels alemanys. Quan va acabar la guerra, la monarquia, símbol del règim feixista, va ser rebutjada mitjançant un referèndum i Itàlia es constituí en una república. El partit comunista italià va optar per la via democràtica, rebutjant la insurrecció armada i la presa violenta del poder. A partir del 48, els comunistes es van veure marginats sistemàticament del poder, tot i tenir una gran força a nivell d’Administració. A partir de les dècades següents, al parlament no hi havia una majoria absoluta.