Mare de Déu dels Consellers (Gòtic flamenc, 1443–1445, MNAC)
Anàlisi formal
Estructura arquitectònica: L’escena està emmarcada per una luxosa estructura d’estil flamíger, organitzada en grups de figures distribuïdes en tres franges verticals.
Profunditat i perspectiva: L’autor utilitza la superposició de plans per crear una sensació de profunditat: la Mare de Déu, els consellers i els sants ocupen el primer pla; els àngels cantors, el segon; i un paisatge de fons (d’estil nòrdic) s’observa a través d’una traceria gòtica. Aquesta il·lusió es reforça amb el mosaic del paviment.
Tècnica pictòrica: La combinació d'oli i tremp permet un treball minuciós en detalls com el paisatge, les lletres dels cantorals, les filigranes del tron, els cabells de la Mare de Déu i les textures de les vestidures.
Veladures: L’ús de capes de pintura superposades permet donar realisme a les carnacions i al vel translúcid del Nen Jesús, deixant entreveure la seva anatomia.
Harmonia cromàtica: El contrast entre els vermells, verds i blaus de les vestidures i els ocres i grisos de l’arquitectura dinamitza el conjunt.
Anàlisi conceptual
Context històric: Aquesta obra devocional retrata els cinc integrants del Consell de Cent que van encarregar el retaule per a la capella de la Casa de la Ciutat de Barcelona.
Simbologia:
La Mare de Déu llueix els cabells deslligats com a símbol de virginitat.
El Nen Jesús porta un penjoll de corall, símbol de bona sort.
L'obra inclou Santa Eulàlia (patrona de Barcelona) i Sant Andreu (en la festivitat del qual s'escollien els consellers).
Elements heràldics: Tant el paviment com el medalló de la volta estan decorats amb l’escut de Barcelona.
La predel·la: Actualment perduda, contenia una imatge de la Pietat flanquejada per escenes de les vides de Santa Eulàlia i Sant Andreu.
