La Mare de Déu dels Consellers – Lluís Dalmau (MNAC)
La Mare de Déu dels Consellers
La Mare de Déu dels Consellers.
Cronologia
Del 1443 al 1445.
Estil i tècnica
D'estil gòtic flamenc. Autor: Lluís Dalmau. Tècnica: oli. Suport: fusta. Localització: MNAC.
- Perfeccionament de la pintura a l'oli.
- Grau excepcional de detallisme i lluminositat inèdits.
- Absència de moviment i ús d'un fort simbolisme.
- Temàtica: religiosa, profana i un gran interès pel retrat.
- Minuciositat extraordinària.
Característiques i composició
Hi ha un predomini del color sobre el dibuix. Es tracta d'una composició simètrica, articulada al voltant de la figura central de la Mare de Déu amb el nen Jesús; els grups de personatges que es representen a cada banda de la Mare de Déu són gairebé idèntics.
Perspectiva i influències
La perspectiva de la taula és central i hi ha un interès per crear una sensació d'espai, la qual cosa s'aconsegueix amb l'enrajolat del terra i el paisatge que s'aprecia a través de les finestres, elements procedents de la influència de Van Eyck.
El conjunt és harmònic i equilibrat, si bé hi predominen les línies verticals, fet que confereix a l'obra un cert hieratisme. La blancor de la figura del nen destaca sobre el fons blau del mantell de la Mare de Déu.
Escena i personatges
La taula principal representa, al centre, la Mare de Déu asseguda en un majestuós tron, amb el seu fill als braços. Al costat dret apareix Santa Eulàlia que presenta tres consellers —el conseller en cap, Joan Llull, Francesc Llobet i Joan de Junyent— agenollats. A l'altra banda, Sant Andreu dóna a conèixer els altres dos consellers —Ramon Savall i Antoni de Vilatorta—.
Dins d'un conjunt arquitectònic trobem un grup d'àngels cantors a cada banda. Aquests finestrals són de traceria calada i deixen veure per primera vegada a la pintura peninsular un paisatge. Aquest element també es considera una influència directa del realisme de Van Eyck.
Veiem, per tant, com aquesta pintura mostra una influència absoluta de la pintura flamenca, i concretament d'algunes obres de Van Eyck, que Dalmau va conèixer directament a Flandes.
Fons i arquitectura
La taula no presenta el fons daurat que era característic dels retaules catalans de l'època, sinó un fons paisatgístic inspirat en Van Eyck; l'arquitectura en grisalla és típica d'aquest famós artista, i fins i tot el paviment de rajola de València se situa dintre dels trets dels paviments enrajolats de les pintures flamenques. Dalmau introdueix, però, alguna modificació en el marc ambiental, ja que les traceries de les finestres no responen al model.
Tècnica de les veladures i oli
Dalmau utilitzà la tècnica de les veladures, que consisteix en la superposició de capes de pintura que transparenten les més profundes i donen a l'obra una aproximació més gran a la realitat tangible. Això es pot veure en la coloració de les carnacions i en el vel translúcid que porta el Nen Jesús, que deixa entreveure clarament la seva anatomia.
L'ús de la tècnica de l'oli, mesclada aquí amb el tremp, permet a l'artista fer un treball molt més minuciós, apreciable en detalls com el paisatge de fons, les lletres dels cantorals, les filigranes del tron i els cabells de la Verge, els diferents elements decoratius de l'arquitectura o les diverses textures de les vestidures dels personatges.
Execució i model
L'execució de l'obra no és gaire reeixida; l'expressió de la Mare de Déu i dels àngels cantors és arquetípica. La figura de la Verge segueix el model flamenc, de cabells rossos, ondulats, molt diferent de la Mare de Déu característica dels retaules catalans. Els àngels cantors imiten clarament una de les creacions de Van Eyck, el Políptic de l'Anyell Místic.
Les figures dels consellers, per a les quals no li servien els models flamencs, tenen un sentit descriptiu i un modelatge força elementals; tanmateix, adquireixen interès en ser retrats de personatges reals.
Iconografia
S'hi representa amb gran naturalisme els cinc consellers del Consell de Cent agenollats adorant la Verge.
Significat i comanda
L'any 1443, els cinc consellers del Consell de Cent de la ciutat de Barcelona van decidir proveir d'un altar la capella de la Casa de la Ciutat i encarregaren un retaule. L'escollit per portar-lo a terme fou Lluís Dalmau. Els consellers van establir en el contracte les característiques que havia de tenir el retaule i les figures que s'hi havia de representar: la Mare de Déu i el nen Jesús, santa Eulàlia, sant Andreu i els mateixos cinc consellers, respectant la seva semblança individual. A més de la taula central, l'obra havia de tenir un bancal en el qual havien de figurar, al mig, la Pietat en el sepulcre amb un àngel, i als costats dues històries dels sants (Eulàlia i Andreu); aquest bancal, però, s'ha perdut.
Dalmau està considerat el pioner del nou estil hispanoflamenc. La seva herència pictòrica va ser recollida, entre d'altres, per l'andalús Bartolomé Bermejo i el català Jaume Huguet.
Funció
La funció és la del desig d'immortalització dels membres del Consell Executiu del Consell de Cent i, a la vegada, decorativa per a alguna de les dependències de la Casa de la Ciutat.