Maria Antònia Salvà: Vida i llegat de la poeta mallorquina
Maria Antònia Salvà i l'Escola Mallorquina
Maria Antònia Salvà fou la primera poeta moderna en català. Formada en l'ambient culte de la Renaixença mallorquina, es dona a conèixer a la darrera dècada del segle XX, sota el mestratge de Miquel Costa i Llobera.
Trajectòria, influències i context històric
Nasqué a Campanet, inicià els estudis a Lluc i ingressà al Seminari, on tingué com a professor Antoni Maria Alcover.
El seu pare era Bartomeu Ferrà i Perelló (costumisme del segle XIX), qui fundà i dirigí la revista Mitjorn, en què publicaven els autors mallorquins més propers al Noucentisme. Durant la Guerra Civil i la postguerra tingué una actitud de distanciament del règim. Va col·laborar en activitats a favor de la llengua i la cultura catalanes.
Maria Antònia fundà la revista Mitjorn i participà al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
Influenciada pel Noucentisme, participà en publicacions periòdiques i tingué una gran creació literària i de traduccions; col·laborà a La Nostra Terra i publicà poesia i narració.
Temàtica rural i l'expressió del paisatge
La seva obra s'insereix en la temàtica rural de l'Escola Mallorquina, amb poemes emblemàtics sobre la casa pairal de la Llapassa, sobre els treballs i la gent del camp que tenen com a rerefons les cançons i les gloses populars, molt vives a Mallorca i expressió d'un món rural ancestral.
Contactà amb Miquel Cerdà o Josep Carner, qui la dona a conèixer a Barcelona, sobretot amb la traducció de Mireia de Frederic Mistral.
Obra literària, traduccions i reconeixement
Obra destacada:
Destaquen els poemaris Espigues en flor, El retorn i Lluneta del pagès.
A partir de la contemplació de la natura, passà de la descripció a una interiorització bella i subtil, capaç d'evocar diversos estats d'ànim i la pròpia subjectivitat.
També destaca com a traductora, així com en el conreu de la prosa: Viatge a Orient i Entre el record i l'enyorança.
Ha hagut de superar els prejudicis que socialment han situat la literatura escrita per dones en un segon nivell. En l'actualitat, és considerada un clàssic modern.
Obra i gènere periodístic. Principal ideològic (ideari regionalista). S'inscriu plenament en l'Escola Mallorquina i segueix una estètica propera al Noucentisme.
Caràcter elegíac, temes paisatgístics (ambients nostàlgics), també elements moderns (dones esportistes) i traduccions poètiques.
Formació cultural àmplia.
Fou un dels millors traductors catalans: L'Eneida de Virgili i més autors llatins.
La minyona d'un infant orat
Llibret de memòries d'infantesa que destaca per la seva bellesa i perfecció formal.