Marx: Alienació, Ideologia i Capitalisme
L'Alienació en Marx: Concepte i Dimensions
L'alienació, per a Marx, representa la situació del proletariat a les fàbriques, en les quals es troba deshumanitzat. L'obrer posa en el mercat la seva força de treball i esdevé una mercaderia més. L'autor afirma que, en el capitalisme, el treballador deixa de ser subjecte per passar a ser un producte que es pot comprar i vendre, mentre que el treball hauria de ser la forma més adient per aconseguir l'autorealització humana.
Però, en el cas dels obrers que Marx descriu, el treball condueix a l'alienació en tres sentits principals:
- La força de treball: l'obrer no controla el seu propi esforç.
- L'objecte de treball realitzat: el producte del seu treball no li pertany.
- Les relacions humanes: es deshumanitzen les interaccions entre els treballadors i amb els capitalistes.
Aquests tres sentits formen l'alienació econòmica, de la qual sorgeixen l'alienació religiosa i l'alienació política.
Alienació Religiosa i Política
L'autor, en l'alienació religiosa, segueix la crítica de Feuerbach, que considera que quan diuen que tots som iguals davant Déu, ens enganyen, perpetuant una falsa consciència. I en l'alienació política, Marx diu que, a la societat capitalista, l'obrer viu enganyat quan considera que la burgesia representa els seus interessos.
Finalment, per superar totes les formes d'alienació, hem d'aconseguir la consciència de classe que faci els obrers conscients de les seves situacions. Així, els obrers protagonitzaran la revolució per a abolir la lluita de classes i establir una societat més justa.
Ideologia i Mitjans de Producció en Marx
La ideologia estableix que cada individu té una funció a la societat. Així, l'organització socioeconòmica burgesa exigeix a l'individu el treball a les seves fàbriques, i la religió catòlica recolza aquesta obligació, perpetuant el sistema.
El Model de Producció Capitalista
El model de producció a la societat capitalista es basa en l'economia de mercat. Així, els objectes esdevenen mercaderies i tenen dos tipus de valor:
- Valor d'ús: és la utilitat concreta d'un objecte, i també la utilitat que l'empresari dona al treball del proletari.
- Valor de canvi: són totes les mercaderies associades en termes d'equivalència, posant un preu en la moneda convencional.
Seguidament, el valor de mercat de la força de treball i el dels objectes produïts es contraposen, i sorgeix la plusvàlua, que és el treball realitzat per l'obrer que no ha cobrat. Finalment, l'única manera que tenim per acabar amb la plusvàlua és abolint la propietat privada.
Les grans indústries en mans de l'Estat comporten un just repartiment de despeses i de beneficis. Al capitalisme, la producció és social, però el benefici és d'uns pocs. Al final de la seva obra, Marx acaba distingint les classes socials segons la procedència de les seves rendes.