El Marxisme: Anàlisi, Crítica i Projecte de Societat Comunista
El Marxisme
El marxisme pren el nom de Karl Marx, el qual, juntament amb Friedrich Engels, a mitjan segle XIX, va qualificar el primer pensament socialista d'utòpic i va elaborar una teoria que era un programa d'acció per canviar la societat: el socialisme científic. Les seves paraules "els filòsofs no han fet altra cosa que interpretar el món de maneres diferents, però d'allò que es tracta és de transformar-lo" fan evident aquesta voluntat. El seu corpus doctrinal va tenir un primer referent en el Manifest Comunista, publicat a Londres la vigília de la revolució del 1848.
L'anàlisi de la realitat política i social, l'estudi del capitalisme i la pràctica política de Marx, en l'organització de societats obreres, va fer possible l'elaboració de la teoria marxista.
El marxisme descansa sobre tres grans eixos:
- L'anàlisi del passat a través de la lluita de classes, és a dir, de l'antagonisme entre opressors i oprimits considerat com a motor del desenvolupament històric. Aquesta contradicció s'originava en les relacions socials de cada etapa històrica: l'esclavisme, el feudalisme i el capitalisme, en el qual l'oposició bàsicament se situava entre la burgesia i els obrers industrials.
- La crítica del present en funció de l'anàlisi del sistema capitalista. Marx va explicar a El capital que l'explotació burgesa és condició inherent al capitalisme. És a dir, el treball de l'obrer genera un benefici superior al salari que percep (plusvàlua), que resta en mans del capitalista, el qual en reinverteix una part per millorar els mitjans de producció i se n'apropia la resta.
D'altra banda, la voluntat d'incrementar el benefici comporta una innovació tècnica constant a fi d'augmentar la producció, però això porta a crisis constants de sobreproducció. D'aquestes crisis surten reforçades les grans empreses, que eliminen del mercat els més febles.
- La necessitat de superar aquest present s'associa a un projecte de futur, la societat comunista a la qual s'arribaria amb la presa del poder polític pels treballadors. D’aquesta manera s'obriria una situació transitòria de dictadura del proletariat i, després, s'aconseguiria la desaparició de totes les classes i es construiria una societat igualitària.