Marxisme i Moviment Obrer: Orígens i Socialisme
Marxisme i Moviment Obrer
El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels. La multitud d'aspectes que aquesta comprèn fa que pràcticament no existeixi branca de les ciències humanes sense la seva escola de pensament marxista. L'anàlisi marxista es caracteritza per un enfocament materialista i dialèctic del món. L'aplicació d'aquesta doctrina en el camp del socialisme inicià un nou corrent ideològic anomenat socialisme marxista, que cresqué durant tota la segona meitat del segle XIX i s'anà situant al poder al llarg del segle XX, tant a través de les seves múltiples versions socialdemòcrates com comunistes.
El moviment obrer és un conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe obrera, creat amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació capitalista, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.[1]
Es va anar configurant com la resposta de la classe treballadora als problemes provocats per la industrialització i el capitalisme, mitjançant un llarg procés de lluita en la qual va adquirir la consciència col·lectiva de pertànyer a una classe social amb uns interessos comuns, tot manifestant diverses formes de protesta i de reivindicació, tant a nivell nacional com a nivell internacional.
Socialisme Utòpic vs. Científic
El socialisme utòpic és una tendència que vol ordenar la societat d'una manera col·lectiva, en oposició a les idees liberals que defensen les llibertats individuals com a norma suprema d'organització de les persones, malgrat els problemes socioeconòmics que aquest individualisme sol generar. El concepte de socialisme utòpic va ésser encunyat per Karl Marx per tal de definir les teories socialistes anteriors al marxisme, i que ell considerava un valuós però ineficaç intent de canviar la societat, front al qual va proposar el socialisme científic.
Luddisme: La Resposta Inicial
L'any 1779, Ned Ludd, un obrer de la indústria tèxtil, va destruir les màquines de l'empresa on treballava, acusant-les de provocar atur. El parlament britànic reaccionà amb duresa: va prohibir les associacions obreres i va sancionar aquest nou moviment amb la pena de mort. Malgrat això, aviat es difongué arreu d'Europa. A Catalunya, la primera acció luddista fou l'incendi de la fàbrica Bonaplata.