Materialisme històric i lluita de classes: l'anàlisi de Marx
1. El Materialisme Històric de Marx
Marx va insistir que les forces econòmiques de la societat són les que provoquen els canvis i, d'aquesta manera, impulsen la història cap endavant. En societats esclavistes, la producció estava basada en el treball dels esclaus, i els ciutadans no tenien cap necessitat d'incrementar la producció amb invents pràctics. Per a Marx, les relacions materials, econòmiques i socials van ser considerades com la base de la societat i la superestructura d'una societat és un reflex d'aquesta base. El materialisme històric fa veure que l'ésser humà és història, que la història de la humanitat és la història de la lluita de classes. Generalment, és la classe dominant d'una societat la que decideix què està bé i què està malament. L'important és veure qui és el propietari dels mitjans de producció al llarg de la història.
2. Treball i Consciència
La manera de treballar afecta la nostra consciència, però la nostra consciència també afecta la nostra manera de treballar; és com si hi hagués una relació interactiva entre la mà i l'esperit. Per a Marx, el treball és positiu, fa realitzar-se a l'ésser humà, però en un sistema capitalista, l'obrer treballa per a algú altre. El treball que fa l'obrer no li pertany, l'obrer està alienat del seu propi treball i d'ell mateix. En la societat capitalista, el treball s'organitza de tal manera que l'obrer es converteix en esclau d'una altra classe social i transfereix així tota la seva capacitat de treball a la burgesia.
3. L'Explotació i la Plusvàlua
L'explotació, per a Marx, té molt a veure amb la plusvàlua, que és la resta entre els salaris dels obrers i els costos de producció del valor de mercat. El capitalista s'embutxaca la plusvàlua, que en realitat pertany a l'obrer, i això és el que anomena explotació. Amb la quantitat de diners que guanya, el capitalista l'inverteix en alguna cosa que espera que després augmentarà encara més la plusvàlua, però no serà així. Per això, Marx creia que la forma de producció capitalista tenia moltes contradiccions, perquè el capitalisme és un sistema econòmic autodestructiu. El marxisme va provocar grans revoltes i, després de Marx, el moviment socialista es va dividir en dos corrents: la socialdemocràcia, que havia preferit un apropament pacífic i progressiu al socialisme, i el leninisme, que pensava que la revolució era l'única forma de combatre la vella societat de classes. Però els dos corrents han lluitat contra la misèria i l'opressió.