Materialisme Històric de Marx: Estructura, Lluita de Classes i Comunisme
Materialisme Històric: La Base Real de la Societat
El materialisme històric sosté que l'estructura econòmica és la base real de la societat.
Estructura Econòmica i Forces Productives
L'individu és un ésser actiu que, amb el seu treball, modifica la natura i el món, satisfent així les seves necessitats. A causa d'aquesta activitat, els individus es relacionen entre ells i estableixen les relacions socials, les quals estan determinades pel sistema productiu capitalista.
- Les forces productives inclouen la força de treball humana i els mitjans de producció.
- Les relacions de producció són les relacions que s'estableixen entre els homes d'acord amb la seva situació respecte de les forces de producció.
En el capitalisme, la burgesia té els mitjans de producció, i els treballadors (proletariat) posseeixen la força productiva. El conjunt de relacions de producció i forces productives constitueixen el mode de producció d'una època determinada i representen l'estructura econòmica de la societat.
Base i Superestructura: Acció Recíproca
L'estructura econòmica està condicionada per una superestructura, constituïda per formes de consciència que són les representacions (idees, símbols). La realitat social determina la consciència.
Cal destacar que «determinar i condicionar no vol dir causa-efecte, sinó una acció recíproca entre estructura i superestructura». Quan s'estableix una fase de revolució social, aquesta transforma també la superestructura ideològica.
La Dialèctica de la Història: Lluita de Classes
El materialisme històric (la concreció de la dialèctica en la història) té una llei interna: la lluita de classes. Té una finalitat: el triomf del proletariat i la instauració d'una societat sense classes: la societat comunista. La lluita de classes és la dialèctica de la història.
Modes de Producció Històrics
Marx va mostrar que hi ha hagut diversos modes de producció:
- Societats primitives: Basat en la forma comunitària de la propietat.
- Esclavista: L'amo sotmet i domina l'esclau.
- Feudal: El senyor domina el serf.
- Capitalista: Basat en la propietat privada dels mitjans de producció.
Sempre en la història hi ha un opressor i un oprimit. Aquests s'enfronten dialècticament fins que guanya un o es destrueixen en la lluita.
Desenvolupament del Capitalisme i el Proletariat
Marx diu que el desenvolupament històric del capitalisme creixerà i el proletariat augmentarà fins a esdevenir la classe dominant de la societat. Les grans empreses arruïnaran les petites i augmentarà la prole. Marx és etnocèntric i identifica el progrés mundial amb l'occidentalització. El proletariat vencerà perquè són més i imprevisibles.
El Final de la Història: Socialisme i Comunisme
La història té un final que és el triomf de la classe obrera i la instauració d'una societat socialista (amb la propietat social dels mitjans de producció). Amb el comunisme, és la fase on desapareixen les classes socials, on cadascú produirà segons les seves capacitats i consumirà segons les seves necessitats. Amb el comunisme, l'home s'allibera de l'explotació.
Aquesta fase s'ha vist superada (fàbriques sense obrers), però si no hi ha treballador, no hi ha consum; el proletariat és un consumidor.