El Mecanicisme i el Dualisme Cartesià: Descartes i la Comunicació de les Substàncies
El Mecanicisme en la Física Cartesiana
La física cartesiana és essencialment mecanicista. Aquesta visió entén que el món és bàsicament matèria en moviment.
- L’únic que hi ha a la physis és matèria que interactua entre ella i genera el moviment.
- Aquesta visió deixa fora Déu com a motor constant; allò que fa que la physis es desenvolupi és la matèria mateixa.
- El paper de Déu es redueix a crear i donar el primer impuls (concepte del Déu rellotger).
- Només hi ha matèria interactuant.
El Dualisme Antropològic Cartesià
L'ésser humà és l'únic que és una combinació de matèria i pensament, una barreja de res cogitans (substància pensant) i res extensa (substància material).
El Problema de la Llibertat en un Món Mecànic
Si el món funciona mecànicament, com podem explicar la llibertat humana? Nosaltres ens sentim lliures de fer tot el que volem.
- El fet que ens fa ser lliures és l’ànima (la res cogitans).
- Segons Descartes, som lliures perquè som els únics que posseïm res cogitans.
- Aquesta justificació és complexa, ja que sembla difícil demostrar com la llibertat pot coexistir amb un determinisme tan mecànic.
Diferències amb Aristòtil i la Visió dels Animals
Per a Descartes, el dualisme és d'estil platònic: les dues substàncies no es necessiten entre elles per existir.
- Que el cos tingui vida s’explica per una causa física i mecànica, sense necessitat de recórrer a l’ànima.
- En canvi, Aristòtil defensava que l’ànima dóna vida al cos i és essencial per a la vida de la matèria.
Els animals són considerats merament rellotges o mecanismes, sense realitat pròpia (sense res cogitans).
L’ésser humà és l'únic que, tot i estar sotmès a les mateixes lleis mecàniques de la matèria (res extensa), és sobretot res cogitans i, per tant, lliure.
El Problema de la Comunicació de les Substàncies
Com és possible que l'ànima (immaterial) influeixi en el cos (material) i viceversa? Com es comuniquen?
Descartes reconeix que l’ànima i el cos no van per separat. Si ens fem mal al cos, sentim dolor. L’ànima no està en el cos de la mateixa manera que un capità està en el seu vaixell, sinó que hi ha una unió íntima.
La Glàndula Pineal: Punt de Contacte
Aquest problema va ser plantejat a Descartes, notablement per la Princesa Elisabet de Bohèmia.
Descartes va proposar una solució física:
- L’ànima està situada en un punt concret del nostre cos: la glàndula pineal.
- És en aquesta glàndula on es produeix el contacte i la interacció entre la res cogitans i la res extensa.
- L’ànima experimenta els moviments del cos en situar-se aquí.
Aquesta teoria busca implantar i barrejar el mecanisme del món físic amb la possibilitat de llibertat i determinisme.