Mecanismes de la set: regulació osmòtica i volèmica

Resum

El document explica els mecanismes fisiològics que regulen la set, diferenciant la set osmòtica, causada per la deshidratació cel·lular, i la set volèmica, causada per la pèrdua de volum sanguini. Descriu els osmorreceptors i els detectors de hipovolèmia, el sistema renina-angiotensina i la integració central de la informació al nucli preòptic mitjà. Un estudiant aprèn com s'activen la conducta de beure i la secreció de vasopressina i aldosterona.

Punts clau

La set osmòtica es deu a la deshidratació cel·lular, quan augmenta la tonicitat del fluid intersticial i l'aigua surt de les cèl·lules.
Els osmorreceptors es localitzen principalment a l'òrgan vasculós de la làmina terminal (OVLT) i regions cerebrals adjacents.
La set volèmica es produeix quan el volum del plasma sanguini disminueix (hipovolèmia), sovint per pèrdua de sang.
Els detectors de la hipovolèmia són els ronyons, el cor i els grans vasos sanguinis.
Quan el flux sanguini disminueix, els ronyons alliberen renina, que transforma l'angiotensinogen en angiotensina, provocant alliberament d'aldosterona i retenció de sodi.
Els senyals d'ambdós tipus de set s'integren al nucli preòptic mitjà i després s'envien a l'hipotàlem lateral i al nucli paraventricular.

Posa't a prova

Regulació Fisiològica de la Set

Set Osmòtica: Deshidratació Cel·lular

La set osmòtica es deu a una deshidratació cel·lular. Es produeix quan la tonicitat (concentració) del fluid intersticial augmenta, provocant la sortida d'aigua de les cèl·lules.

A causa de l'alta concentració de sodi, tendeix a entrar aigua dins del compartiment intravascular. Per tant, el compartiment intersticial va perdent aigua, i l'aigua tendirà a sortir des de l'interior de la cèl·lula per equilibrar-la.

Els ronyons són els que s'encarreguen de mantenir l'equilibri aigua-sodi, i el compartiment que finalment perd aigua és l'intracel·lular.

Detecció de la Deshidratació: Els Osmorreceptors

Les cèl·lules que detecten la deshidratació cel·lular s'anomenen osmorreceptors.

Quan l'osmorreceptor perd aigua, disminueix la seva mida i comença a augmentar la seva taxa de resposta.
Envia senyals que indiquen pèrdua d'aigua a altres estructures per iniciar la conducta de beure.
També envia senyals a les neurones que controlen la secreció de vasopressina (hormona antidiürètica o ADH).

Localització dels Osmorreceptors:

Es localitzen principalment en l'òrgan vasculós de la làmina terminal (OVLT) i regions cerebrals adjacents.
També hi ha osmorreceptors en el sistema digestiu (com a l'estómac i/o el duodè), que estimulen la conducta de beure en anticipació a la necessitat d'aigua quan s'ingereixen aliments salats.
També trobem osmorreceptors en el fetge (estimulen la secreció de vasopressina, però no la conducta de beure).

Set Volèmica: Hipovolèmia i Pèrdua de Volum

La set volèmica es produeix quan el volum del plasma sanguini (volum intravascular) disminueix, una condició coneguda com a hipovolèmia.

La pèrdua de sang és la causa més freqüent. Aquesta implica tant una pèrdua d'aigua com de sodi, per tant, estimula també el desig o gana de sal.

Detectors de la Hipovolèmia:

Ronyons
Cor
Grans vasos sanguinis

El Sistema Renina-Angiotensina i la Retenció de Sodi

Quan hi ha una disminució del flux sanguini, es posa en marxa el sistema renina-angiotensina. Quan els ronyons detecten aquesta disminució, alliberen a la sang un enzim anomenat renina.

La renina transforma l'angiotensinogen en angiotensina. L'angiotensina tindrà diversos efectes:

Provoca l'alliberament d'aldosterona, la qual cosa fa que els ronyons retinguin el sodi.
Provoca el desig de menjar coses salades.

Integració Central i Resposta Hormonal

Tota aquesta informació, provinent dels osmorreceptors (SNC i sistema gastrointestinal) i dels detectors de volum, s'integra al nucli preòptic mitjà. En aquesta regió s'integren els senyals de set osmòtica amb els senyals de set volèmica.

A partir d'aquí, la informació s'envia a dos nuclis clau:

L'hipotàlem lateral.
El nucli paraventricular, que és responsable de l'alliberament de vasopressina a través de la hipòfisi.

Preguntes freqüents

Què és la set osmòtica?

La set osmòtica es produeix per una deshidratació cel·lular, quan la concentració del fluid intersticial augmenta i l'aigua surt de les cèl·lules. Els osmorreceptors detecten aquesta pèrdua d'aigua i activen la conducta de beure.

Quina diferència hi ha entre set osmòtica i set volèmica?

La set osmòtica està causada per la deshidratació cel·lular, mentre que la set volèmica està causada per la disminució del volum del plasma sanguini (hipovolèmia). La set volèmica sol anar acompanyada de desig de sal, perquè la pèrdua de sang implica també pèrdua de sodi.

Quin paper té la renina en la set volèmica?

Quan el flux sanguini disminueix, els ronyons alliberen renina, que transforma l'angiotensinogen en angiotensina. Aquesta provoca l'alliberament d'aldosterona, que fa que els ronyons retinguin sodi.