Mercats i competència: diferències i característiques
Mercats i competència
1. Discoteca: organitzar festes, baixar els preus, millorar instal·lacions, contractar personal.
2. Economistes anomenen perfectes tipus de mercat són escassos? Els economistes denominen com «perfectes» aquells mercats que funcionen d'acord amb la llei de l'oferta i la demanda en la mesura que els entenen com aquells on els més beneficiats són els consumidors ja que cap empresa és bastant gran com per influir sobre el preu.
3. Diferència mercats de competència perfecta i imperfecta? La diferència fonamental és el poder de les empreses per influir sobre el preu, més gran com menys empreses hi hagi al mercat.
4. Productes que utilitzem pq esa marca? el prestigi de la marca, el disseny, l'envàs, el tipus de publicitat…
5. Relació economies d’escala i avantatges de costos? En la mesura que per obtenir aquestes últimes cal operar a gran escala, normalment en mercats internacionals.
6. Empresa Colax: El mercat dels refrescos de cola és molt competitiu encara que està dominat per Coca Cola i Pepsi Cola. Aconseguir la fidelització del client requereix posar l’accent en l’element que el fa diferent davant dels altres refrescos, en aquest cas el sabor a cirera.
7. Empreses automobilístiques? El mercat automobilístic és un oligopoli on en els últims anys s'ha reduït significativament el nombre d'empreses a nivell mundial a causa de la fusió d'empreses així com a l'existència de fortes barreres d'entrada en termes d'inversions de capital.
8. Mercats on les entrades i sortides freqüents: són les de competència perfecta.
9. Per què desapareixen ràpid els beneficis? Perquè els nous venedors imiten les empreses ja establertes.
10. Mercat de la competència perfecta:
a) Per què són preuacceptants? Pq només poden decidir quina quantitat produir en funció del preu que els consumidors estan disposats a pagar.
b) Per què no hi ha barreres d’entrada? No és que les inversions siguin baixes, sinó que les que cal fer són de les més baixes que cal realitzar en comparació amb altres sectors o tipus de mercats.
c) Quines alternatives quan baixen els beneficis? Les empreses tracten de readaptar els seus processos productius per produir/distribuir més barat o buscar noves fórmules que els diferenciïn dels seus competidors per tal de poder continuar en el mercat. L'última decisió de l'empresa és abandonar el mercat.
d) Per què no fan publicitat de les marques? Pq el producte que venen és homogeni que la marca no és rellevant per al consumidor.
11. Exemple competència perfecta i monopolista? És que a la monospolista els productes estan diferenciats, el que permet als productors actuar com si de monopolistes es tractés doncs compten amb la fidelitat dels seus clients. Exemples de competència perfecta i monopolística són el vi de taula i el vi de denominació d'origen Albariño, respectivament.
12. No publicitat de bons comerços? Perquè no la necessiten, són empreses monopolistes i son d'àmbit local perquè es recolzen en el boca a boca dels seus usuaris o en què es troben en llocs bons per desenvolupar les seves activitats.
13. Problema oligopoli política comercial? La política comercial d’anticipació obliga a les empreses a un clima d’incertesa constant, ja sigui tractant d’anticipar els moviments dels seus competidors o tractant d’evitar ser imitats si es que decideixen donar el primer pas.
14. Empreses de mercats oligopolistes? No afavoreixen a les empreses participants en ell, sinó als consumidors.
15. Dilema mercat oligopolista? Competir legalment guanyant menys diners o cooperar il·legalment guanyant més diners.
16. Exemple concessió administrativa? És l'Ajuntament gestiona la recollida de residus urbans de manera que cedeix l'explotació d'aquesta atribució a una empresa privada a canvi d'un pagament i que es compleixin una sèrie de condicions que garanteixin el bon funcionament de la recollida. Per optar a l'elecció per part de l'Ajuntament, l'habitual és que les empreses privades concorrin en concurs públic presentant plecs de condicions de servei i econòmiques en sobre tancat i l'Ajuntament triï la més convenient.
17. Influència demanda d’un bé monopolista? Pq com menys inelàstica és major és el poder de l’oligopolista per pujar el preu del seu producte sense perdre usuaris o clients.
18. Assenyalar la actuació monopolista?
Les tabaqueres, en la mesura que venen un producte de demanda inelàstic amb molt pocs substitutius poden augmentar el preu significativament sense per això perdre usuaris.
Es tracta de productes inelàstics amb molts substitutius, les variacions de preus afecten significativament a la quantitat venuda i encara que són monopolis, han de maximitzar els beneficis.