Mercè Rodoreda i la Literatura Catalana dels Anys 70
Mercè Rodoreda
Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983), de jove va començar a col·laborar en diverses publicacions. L'any 1939 es va exiliar i no va tornar a Catalunya fins als anys 70. La seva obra novel·lística és considerada com la més important de la postguerra. Les quatre novel·les publicades abans del 1936 ja mostren la seva capacitat d'aprofundir en la psicologia dels personatges i tracten temes que seran constants en la seva obra: la solitud i l'autonomia de la dona en les relacions amoroses, com es veu a Aloma.
Als anys 60, reprèn la seva activitat novel·lística amb La plaça del Diamant, on narra en primera persona la història d'una dona a qui tot li és imposat. A través dels ulls innocents d'una dona, mostra la història col·lectiva, un recurs que intensifica la duresa de la situació social. Al final, la novel·la esdevé simbòlica i intimista, característiques que dominaran la seva producció posterior. A La meva Cristina i altres contes, no importa tant el món extern com el món íntim dels personatges. Mirall trencat culmina aquest procés: és la història-tragèdia d'una família burgesa, centrada en temes com la infantesa, la soledat i la mort. El narrador omniscient, el monòleg interior i l'estil lliure indirecte fan avançar la trama des de diferents punts de vista. El conjunt de perspectives no intenta ser un retrat fidel de la realitat, sinó de la realitat íntima de cada personatge. Les seves últimes obres eren simbòliques i poètiques.
La literatura catalana als anys 70
Als anys 70, la inauguració de noves editorials i la proliferació de premis literaris van propiciar un gran augment d'obres publicades. Les acaballes del franquisme i la revolta contra els valors que la dictadura havia imposat es van convertir en l'eix central de la narrativa. Els temes de l'autoritarisme i de la llibertat han estat constants en la narrativa fins a l'actualitat. Hi ha diverses tendències:
Novel·la de gènere:
- Novel·la juvenil (per exemple, Joan Pla)
- Novel·la negra (per exemple, Jaume Fuster)
- Novel·la eròtica (per exemple, col·leccions com La Marrana)
Novel·la històrica:
Aconseguí tractar temes universals. Alguns autors fan servir tècniques experimentals, com Josep Lozano, mentre que altres utilitzen tècniques realistes, com Jaume Cabré. Cabré, amb més de tretze novel·les publicades, va aconseguir un ampli reconeixement de la crítica i del públic.
Realisme psicològic:
Aborda temes transgressors com la reivindicació de la llibertat sexual (Terenci Moix) o el feminisme (Carme Riera).
Novel·les de la memòria:
Construeixen mons mítics de caràcter autobiogràfic (Baltasar Porcel).
El conte
El conte té grans autors com Quim Monzó o Empar Moliner, que tenen en comú la concisió en l'estil i un to desmitificador i desconstructor de la realitat social i les seves contradiccions.