Mercè Rodoreda: Novel·la Psicològica i Literatura Catalana
Mercè Rodoreda i la Novel·la Psicològica Catalana
Sí, hi estic d'acord, l'obra de Mercè Rodoreda és molt representativa de la novel·la psicològica. Aquest tipus de novel·la va ser la tendència narrativa predominant durant els anys quaranta i cinquanta. Es basa en la descripció de la intimitat d'un o diversos personatges i de les seves reaccions. El narrador tendeix a no intervenir i a ser suplantat per les reaccions i actituds dels personatges.
La narració en 1a persona culmina amb la tècnica del monòleg interior, molt característic de l'obra de Mercè Rodoreda, amb la qual, mitjançant el llenguatge, es reprodueixen els pensaments i les idees dels personatges.
Etapes de l'Obra de Mercè Rodoreda
L'obra de Mercè Rodoreda es divideix en tres etapes principals, en les quals s'observen aquestes característiques:
- Etapa de Joventut (fins a la Guerra Civil): Destaca Aloma, on es presenten les dones com a víctimes d'actituds masculines dominants, relacions complexes i la solitud.
- Etapa de Maduresa: Destaca La Plaça del Diamant, una novel·la escrita en primera persona que narra la història de Natàlia-Colometa en tres períodes històrics: la preguerra, la Guerra Civil i la postguerra.
- Etapa de Vellesa: En aquest període, temes com la mort, la vida i la soledat esdevenen mítics i poètics, amb un gran simbolisme. Destaca Mirall Trencat, escrita amb tècniques narratives variades: narrador omniscient, monòleg interior, estil lliure indirecte, tots ells característics de la novel·la psicològica.
Mercè Rodoreda és, possiblement, l'autora més important de la literatura catalana de postguerra.
La Literatura Catalana: Dels Anys 70 a l'Actualitat
Des dels anys setanta, la situació política comença a millorar i, gràcies a això, augmenta la producció literària i la diversitat de propostes estètiques. La literatura s'inscriurà sobretot sota el signe de l'antirealisme i l'experimentalisme narratiu.
Característiques dels Escriptors dels Anys 70
Apareixen una sèrie d'escriptors amb característiques comunes:
- Tots han viscut la immediata postguerra, són antidogmàtics i separen l'art de la política.
- Estan molt influenciats pels mitjans de comunicació i tenen una crisi ideològica per la qual intenten esborrar tabús infantils i modificar valors tradicionals.
- Són autodidactes i molts començaren escrivint en castellà perquè el valencià estava censurat.
- Busquen noves formes expressives i noves estructures narratives, i reben influències nord-americanes, italianes i sud-americanes.
- Es preocupen a investigar per crear un estil propi amb certa professionalització.
Temes Predominants en les Obres dels Anys 70
En el contingut de les obres dels anys 70 destaquen tres temes principals:
- La recerca dels orígens personals: Es narra la relació de l'individu amb el seu entorn.
- Novel·les de sagues familiars o retaules d'una societat concreta.
- Novel·les que mostren la modernitat i la rebel·lia: Es trenca amb gèneres anteriors i s'incorporen tècniques pròpies d'altres arts. A més, s'observa el desig de connectar amb les revoltes dels anys seixanta.
La Dècada dels 80: Narrativitat i Temes
En la dècada dels 80, ja no hi ha tant ressentiment polític i les inquietuds experimentalistes deixen pas a la narrativitat, proliferant així la novel·la de tema històric, d'intriga i d'aventures.
Es parla irònicament de la vida urbana de l'època, d'una forma realista. En aquesta època també hi ha molts autors que escriuen contes.
Els Anys 90: Normalització i Diversitat
Durant els noranta, destaca el gust per la novel·la històrica, l'eròtica, la juvenil i la policíaca, i ja parlem d'un mercat editorial totalment normalitzat.