Mercè Rodoreda i Quim Monzó: Anàlisi de la Narrativa Catalana

Mercè Rodoreda: Novel·lista Clau de la Literatura Catalana

Mercè Rodoreda és la novel·lista més important de la nostra literatura contemporània. Va començar la seva activitat literària molt jove, escrivint contes per a revistes i diaris de l'època. L'any 1938 va publicar Aloma.

La Guerra Civil va interrompre l'evolució de la seva producció literària, que no va reprendre fins que es va establir a Ginebra.

Narrativa Psicològica i Simbòlica

Com a narrativa psicològica, les seves obres se centren en la història i l'anàlisi dels personatges. Per tant, molts dels personatges rodoredians es transformen en una altra persona. Tota la seva producció és una reflexió sobre el pas del temps, reflectida en les seves obres segons l'etapa vital:

• Adolescència: Aloma
• Joventut-Maduresa: La Plaça del Diamant i El Carrer de les Camèlies
• Vellesa i Mort: Mirall Trencat i La Meva Cristina i Altres Contes

La seva narrativa és també simbòlica, ja que la presència de molts detalls pot tenir una altra significació. Això i el subjectisme contribueixen que l'estil de la seva prosa resulti poètic. La visió que M. R. mostra del món és pessimista i trista.

Evolució de l'Estil Narratiu

La Plaça del Diamant és la primera novel·la que escriu Rodoreda després de la guerra. Aquesta obra marca una segona etapa dins de la seva producció, caracteritzada pel to realista i per la introducció de tècniques narratives de la novel·lística europea i nord-americana:

• Subjectisme narratiu
• Desaparició del narrador
• Monòlegs interiors

En canvi, l'última etapa es caracteritza pel to fantàstic, abandona l'estil narratiu anterior i reprèn tècniques narratives més tradicionals, presentant l'escriptura parlada.

Quim Monzó: Escriptor Postmodern i Mestre del Conte

Quim Monzó és un dels escriptors actuals més traduïts i reconeguts de les nostres lletres. Ha guanyat nombrosos premis des que es va donar a conèixer com a escriptor l'any 1976. Els gèneres que més ha conreat són el conte, l'article periodístic i també la novel·la.

Les primeres obres segueixen les pautes estètiques de la narrativa dels anys 70. L'any 1983 va publicar la novel·la Benzina i l'any 1989 La Magnitud de la Tragèdia. Des de l'any 1978, la seva tècnica ha evolucionat cap a un formalisme despullat d'elements superflus. També és col·laborador de La Vanguardia.

Reflex de la Societat Postmoderna

Les situacions i els personatges que apareixen en els seus relats reflecteixen el que s'ha anomenat societat postmoderna. En les seves obres es veu una societat marcada per:

• El buit moral i la falta de valors absoluts.
• La influència de les falses realitats creades pels mitjans de comunicació.
• La cultura del simulacre.

Els seus personatges són sovint narcisistes. La intertextualitat està present en molts dels seus relats i coincideix amb la tendència de la literatura postmoderna.

Anàlisi de "El Perquè de Tot Plegat"

El Perquè de Tot Plegat és un recull de narracions breus que giren al voltant de les relacions humanes. Són una proposta divertida, però gens innocent, de qüestionar els valors implícits en els discursos de les obres canòniques: heroisme, justícia, generositat, família...

Mitjançant la paròdia, Monzó estableix un diàleg intertextual, on la ironia soscava els pilars morals d'aquesta literatura. Els protagonistes són antiherois que es mouen per desitjos efímers i impulsos lúdics, i sovint no tenen nom ni identitat definida.