Mercè Rodoreda i Quim Monzó: Figures clau de la literatura catalana

Mercè Rodoreda: L'exili i la veu femenina

Mercè Rodoreda és una autora del segle XX que, arran de la pèrdua de la guerra i la seva condició de dona, se'n va a l'exili. La seva narració està marcada per l'exili i altres esdeveniments culturals i polítics.

La primera novel·la que publica és Aloma el 1938, obra que anys més tard reescriu. La que la duu a l'èxit és La plaça del Diamant, novel·la que tracta de la postguerra i que és el resultat d'experiències vitals, intel·lectuals i polítiques.

Tècniques narratives i personatges

En la seva narració, Mercè Rodoreda utilitza la primera persona, el monòleg i el monòleg interior. A més, els seus personatges protagonistes sempre són dones, mentre que la resta es troben en situacions angoixants, com ara soldats, gent desprotegida i exiliada.

Abans de publicar La plaça del Diamant, publica una altra obra cabdal: Mirall trencat, publicada el 1974, quatre anys abans de tornar a Espanya.

A l'última etapa, s'obre més cap a un futur incert amb més llibertat, lluitant per la transformació de les idees que hi havia sobre la família i la maternitat.

Quim Monzó: La mestria del conte

Quim Monzó és un autor que neix a Barcelona l'any 1952. La seva narrativa es basa en contes curts, sense emprar la simplificació ni una llengua ortopèdica. El llibre Vuitanta-sis contes, publicat el 1999, és la millor referència de la seva narrativa; a més, el 2012 publica l'últim llibre de microrelats, titulat Mil cretins.

Estil i temàtica

La seva prosa és inimitable: cadascuna de les paraules que escriu és insubstituïble i fascinadora, i les oracions es desfan de l'ús tòpic.

• Vida contemporània: El fil temàtic principal és el reflex de la vida urbana dia a dia, centrant-se en conflictes sentimentals però esquivant el melodrama.
• Personatges: Són anònims, amb camins sense rumb que acaben convertint-se en una barreja indefinida de ritu i joc (per exemple, la solitud de parelles o l'individu solitari a la recerca de companyia).
• Faula moral: Un altre grup temàtic és la faula moral, on s'explora l'escriptura i la creació mitjançant paradoxes, ambigüitats i enigmes.

L'autor utilitza un registre estàndard, és a dir, rebaixa el nivell de formalitat per arribar a un nombre més gran de lectors. A més, hi empra la ironia i traça molts camins en les seves obres.