Mercè Rodoreda: Vida i obra de l'escriptora catalana
MERCÈ RODOREDA
(Neix a Sant Gervasi l'any 1908-1983 càncer i mort) la treuen de l'escola als 10 anys. L'eduquen a casa en un món de fades i flors. L'avi li explica llegendes, contes i li deixa llibres. La forcen a casar-se amb el seu tiet per no perdre els diners que l'home ha guanyat a Amèrica. Abandona a la seva família i comença a escriure, però s'haurà d'exiliar a França. Allà serà acollida en una masia, i mantindrà una relació amb un altre escriptor anomenat Joan Prats. A França hi ha la segona GM i en Joan ha de treballar en un camp de concentració i Mercè se'n va a malviure a París, on cus i escriu contes. Es veuen molt poc i té aquella sensació de solitud. Viu amb una habitació a París on ho ha de compartir tot. Més tard, als anys 60 tornarà a Catalunya i ha de sobreviure en un país que no és el seu.
Primera novel·la Sóc una dona honrada. Mirall trencat, novel·la crua. La plaça del diamant. La mort i la primavera.
LA PLAÇA EL DIAMANT
1960→ Escrita. 1620 → Reelaboració i publicació.
La Natàlia està ballant a la plaça del diamant i s'enamora del seu futur marit, abandona al seu promès. El marit porta tot els diners, etc. Se'n va a la guerra i mor. La Natàlia perd el nom→ Colometa. Té dos fills i no els pot alimentar. Envia al seu fill gran a un centre que el maltracten i quan torna ni parla. Va a la drogueria a comprar salfumant, el botiguer sospita, i li dona treball netejant. Finalment, es casaran i als últims capítols recupera el nom.
MIRALL TRENCAT
Personatges femenins amb importància. La història de tres generacions en la qual els personatges estan lligats per llaços familiars i ens expliquen Barcelona abans de la guerra civil. La Teresa (àvia), té un fill amb una relació extramatrimonial i per poder-lo mantenir es casa amb el pare (la dona del pare no pot tenir fills) i ella fa de padrina (el veu un cop a l'any). El marit mor, ella es torna a casar i té una filla que es diu Sofía, és una noia malcriada, quan es casa amb l'Edurne, aquest havia tingut una filla, la Maria i la Sofia l'acull.
EL TEATRE
Utilitza la regla de les tres unitats; una sola acció, un sol dia i un sol espai.
La majoria era en castellà i vers.
El teatre en català era privat i senzill. S'anomenava de sala i alcova.
1a meitat s.XIX → es fan sainets (obres populars en vers que complementen altres obres) i caricatures d'escenes quotidianes i estereotips.
2a meitat s.XIX → Frederic Soler (o Pitarra) fa paròdies medievals. Grup la gata → fa gatades (comèdies paròdiques). Soler fa drames històrics. Víctor Balaguer fa tragèdies.
ÀNGEL GUIMERÀ
Neix a Santa Cruz de Tenerife al 1845. Al principi amaga la data de naixement. Pare català i mare canària. La seva llengua materna és el castellà. Mestissatge: barreja de cultures (ell és mestís). Als 8 anys viu a El Vendrell. Als 14 realitza els seus estudis a Barcelona. Al 1862 torna a El Vendrell i s'enamora de Maria Rubió, però no li deixen estar amb ella, és un amor impossible. Als 25 anys té contacte amb tertúlies literàries. Escriu sobre personatges desarrelats o d'origen incert, sobre un amor idealitzat, sobre la separació i a més manté una visió pessimista. Escriu poemes romàntics, ja que es basa en el passat històric. Les seves obres són íntimes, escriu sobre el món perdut de la infantesa o sobre la vida pagesa. Al 1871 va ser un dels fundadors de la revista “La Reinaxença”. Va participar en els Jocs Florals. Al 1877 va guanyar el títol Mestre en Gai Saber amb el poema “L'any mil”. Van haver-hi poemes musicats per Enric Morera: “La Santa espina”. Més tard vol modernitzar el teatre català. Escriu Gala Placídia, la qual se situa en l'edat mitjana i és una tragèdia romàntica en vers. Escriu Mar i cel, que també és una tragèdia romàntica en vers, i tracta sobre la confrontació de la cultura cristiana i la musulmana. Hi ha adaptacions cinematogràfiques i una projecció internacional de les seves obres. Finalment al 1924 va morir.