Mesquita de Còrdova i Santa Sofia: Història i Arquitectura
Mesquita de Còrdova
La Mesquita de Còrdova és una construcció del s. VIII, ampliada en diverses etapes durant els s. IX i X, d'autoria desconeguda i estil hispanomusulmà. El sistema constructiu és arquitravat i voltejat, amb materials com pedra, maó, fusta i guix. Es troba a Còrdova.
Context Històric
En aquest període, la península estava sota domini musulmà, i Còrdova era la capital d'Al-Àndalus. Abderramà I va manar edificar la mesquita, que va ser ampliada pel califat per ordre d'Abderramà III i Almansor (s. IX i X). La mesquita és el lloc d'oració dels musulmans, i a diferència dels temples cristians, a les mesquites no hi resideix la divinitat; aquí només s'invoca i es resa. És un espai sagrat on els fidels han d'entrar descalços per tal de no introduir impureses.
La primera mesquita va ser la casa de Mahoma a Medina. Ell va ser qui va establir les hores d'oració i l'obligatorietat d'orientar-se cap a la Meca. La seva funció era religiosa: era un lloc d'oració comunitària, i fora de les hores dedicades al culte, s'administrava justícia, s'ensenyava l'Alcorà i es xerrava. Es va construir a l'indret on hi havia una església visigòtica dedicada a Sant Vicenç.
Característiques Arquitectòniques
La mesquita té tres parts principals:
- Sala d'oració, on es troba l'Alquibla, el mihrab i la masura.
- Pati.
- Alminar.
La il·luminació s'efectuava a través de cúpules amb finestres radials que es van aixecar a partir d'un sistema d'arcs encreuats. L'espai es decora amb horror vacui, cites de l'Alcorà, ornamentació geomètrica i vegetals.
Iconografia
Introducció del guix com a material d'ornamentació interior i la tipologia de minaret que va servir com a model per a altres mesquites. Aquesta mesquita estava pensada inicialment com la mesquita de Damasc, però van incorporar tradicions constructives com l'arc de ferradura visigòtic o el sistema ornamental romà amb l'ús de dovelles bicolors.
Santa Sofia
Santa Sofia va ser construïda per Justinià després d'una revolta, perquè l'emperador i la seva muller van decidir demostrar el seu poder encarregant a dos grans geòmetres la construcció més colossal de l'imperi. Representava físicament la unió de l'imperi i l'església, ja que per als bizantins la forma de cub tancat amb una cúpula representava la terra coberta per la cúpula del cel. La cúpula de Santa Sofia va prendre com a referent el Panteó d'Agripa. Els quatre edificis annexos i els quatre minarets que acompanyen la basílica són afegits pels turcs l'any 1453, quan van ocupar el territori.