Metabolisme de Proteïnes i Lípids: Digestió i Absorció

Alteracions del Metabolisme Lipídic

Dislipèmies: Es refereix a la presència de nivells elevats de colesterol (hipercolesterolèmia) o triglicèrids (hipertrigliceridèmia) a la sang.

Hiperlipoproteinèmies: Alteració en les lipoproteïnes a causa de factors genètics, obesitat, sobrepès, entre d'altres.

Metabolisme de les Proteïnes

Digestió

La digestió de les proteïnes comença a l'estómac. A l'estómac s'allibera gastrina, una hormona que activa la secreció d'àcid clorhídric (HCl). L'àcid clorhídric compleix diverses funcions:

• Destrueix els bacteris que poden haver arribat a l'estómac.
• Desnaturalitza les proteïnes.
• Activa un enzim anomenat pepsina. La pepsina prové del pepsinogen, que està sempre present a l'estómac, i l'àcid clorhídric el transforma en pepsina.

La pepsina actua sobre les proteïnes, trencant-les en oligopèptids.

Un cop a l'intestí prim, hi arriben els oligopèptids i algunes proteïnes que no s'han digerit a l'estómac. A l'intestí s'hi secreten:

• Secretina: Neutralitza l'acidesa dels oligopèptids.
• Colecistoquinina: Allibera enzims pancreàtics com la tripsina, la quimotripsina i l'elastasa.

Aquests enzims continuen la digestió de les proteïnes, transformant-les en oligopèptids al duodè.

Absorció

A l'intestí, els oligopèptids es trenquen en dipèptids i tripèptids gràcies a l'enzim aminopeptidasa. Alguns dipèptids i tripèptids són absorbits directament pels enteròcits, les cèl·lules de la paret intestinal. Altres dipèptids i tripèptids es trenquen en aminoàcids (aa) per l'acció dels enzims dipeptidasa i tripeptidasa, i després són absorbits pels enteròcits. Dins dels enteròcits, els dipèptids i tripèptids restants es converteixen en aminoàcids i són absorbits cap a la sang. Aproximadament, el 10% de l'absorció correspon a dipèptids i tripèptids, mentre que el 90% correspon a aminoàcids.

Metabolisme

Via Exògena

Els aminoàcids absorbits passen de la sang al fetge. Tot i que els aminoàcids no es poden emmagatzemar, existeix un pool d'aminoàcids que s'alimenta tant dels aminoàcids de la ingesta com dels aminoàcids endògens (sintetitzats per l'organisme). A partir d'aquest pool, els aminoàcids poden seguir dues vies:

• Síntesi: Processos metabòlics que utilitzen aminoàcids per construir proteïnes i altres molècules.
• Desaminació: Catabolisme o oxidació dels aminoàcids, on s'elimina el grup amino.

La desaminació divideix l'aminoàcid en dues parts: el grup amino (NH2) i l'esquelet carbonat.

L'esquelet carbonat pot ser:

• Glucogènic: Pot entrar al cicle de Krebs per obtenir glucosa o ATP (en situacions d'emergència).
• Cetogènic: Pot generar cossos cetònics o àcids grassos.

El grup amino (NH2) no pot circular lliurement pel cos, ja que és tòxic. Per transportar-lo al fetge, s'uneix a la glutamina o a l'alanina. Aquest procés s'anomena transaminació. El glutamat, un aminoàcid clau, capta el grup amino i es transforma en glutamina, o bé reacciona amb el piruvat per formar alanina. La glutamina i l'alanina transporten l'amoni al fetge, on es produeix una nova desaminació. L'amoni es converteix en urea, que és menys tòxica i pot ser transportada per la sang fins als ronyons, on s'elimina a través de l'orina.