Metafísica: Conceptes Clau, Origen i Temes Fonamentals
Introducció a la Metafísica: Arkhe i Conceptes Clau
Arkhe: Origen i Causa Universal
La paraula grega arkhe designa la causa i l'origen de totes les coses.
Problemes Fonamentals de la Metafísica
L'Origen del Món i la Realitat
Els primers filòsofs grecs van tractar de cercar una explicació a l'origen i la formació del món, així com al canvi que experimenten les coses. Els temes que van marcar la metafísica foren la preocupació per:
- L'origen del món
- La immortalitat de l'ànima
- El problema de la divinitat
Definició i Abast de la Metafísica
El terme metafísica va ser encunyat per Rodas al recopilar llibres d'Aristòtil. Per a Aristòtil, la metafísica era la filosofia primera, aquella que fonamentava totes les altres ciències.
La metafísica es defineix com l'estudi de les característiques de la realitat, és a dir, de l'ésser com a essència de la realitat. La metafísica s'ocuparia de l'ésser com a ésser, és a dir, de l'ontologia.
Ontologia: L'Estudi de l'Ésser
L'ontologia tracta l'ésser en general i les seves propietats.
Teologia: L'Existència de la Divinitat
Per altra banda, la metafísica també s'ocupa de la teologia, que és la part que tracta l'existència possible de la divinitat.
La Perspectiva de Kant sobre la Metafísica
Kant va fonamentar la metafísica sobre la base d'una teoria del coneixement. Segons Kant, els continguts de la metafísica (l'ànima, el món i Déu) no són objecte del coneixement, sinó que són realitats ideals.
Temes Centrals de la Metafísica
L'Ésser: Concepte i Usos
L'ésser és un terme anàleg que expressa, per una banda, coses comunes i, per una altra, coses distintes.
Ús Predicatiu de l'Ésser
Atribuïm al subjecte una qualitat determinada.Ús Existencial de l'Ésser
Indica el reconeixement que identifica un objecte com a tal.El problema de l'ésser apareix amb l'ús existencial, i consisteix a establir quins trets són essencials i quins són aparents. D'aquí sorgeixen els conceptes de substància i accident.
Substància i Accident
La substància és allò que fa que una cosa sigui el que és i no una altra, mentre que l'accident és la qualitat del cos. Allò que defineix la substància és allò en què consisteix la seva essència.
- Aristòtil: Per a Aristòtil, la substància és l'essència de les coses.
- Tomàs d'Aquino: Per a Tomàs d'Aquino, el que defineix la substància és la subsistència, és a dir, la independència de qualsevol altra.
- Descartes: Per a Descartes, la cosa existeix de tal manera que no en necessita una altra per existir.
- Locke: Locke afirmava que la substància representa la constitució interna de l'objecte.
- Hume: Segons Hume, la substància és una idea que és pura ficció.