Metafísica i Epistemologia d'Aristòtil: Substància, Ésser i Causes
Aristòtil: Idees, Ésser i Realitat
L'Ésser i la Realitat
Parmènides i l'Ontologia: L'Ésser (“to on, to onto”) implica tenir esser, fins i tot amb el canvi.
La Substància i els Accidents
Aristòtil uneix la substància amb el món sensible i el món intel·ligible.
El món es divideix en:
- Substància: Allò que té essència, allò que fa ser una cosa (ex: l'ànima).
- Accidents: Canvis circumstancials que no alteren l'essència.
Meta-morfo: Potència i Canvi
El terme Meta-morfo significa “més enllà de la forma”.
Per a Aristòtil, l'essència pot canviar. Això es defineix com a Potència: la capacitat de ser i la possibilitat de canvi.
L'Ésser i el Coneixement Universal
“El coneixement veritablement valuós consisteix a conèixer allò universal i no allò particular.”
Allò universal és la forma o l'essència compartida per tots els individus. Aristòtil defensa el coneixement universal davant del particular.
Exemple: El metge observa símptomes i els relaciona amb possibles teories universals.
Aristòtil defensa que la veritable realitat està constituïda per individus particulars del món sensible.
La Teoria del Coneixement d'Aristòtil
Com s'arriba a allò universal?
Som individus particulars que percebem el món a través dels sentits.
El procés de coneixement segueix aquestes etapes:
Emmagatzemem percepcions a la memòria.
Hi accedim a partir de la imaginació.
Coneixem gràcies a que l'Enteniment ens permet contrastar percepcions semblants o contràries.
Tot això ho fem per obtenir allò Comú (la forma o essència) mitjançant l'enteniment, assolint el Coneixement Universal.
“Conèixer consisteix a extreure la Forma, immanent que diversos individus particulars tenen en comú, prescindint d’allò concret i particular.”
Substància i Accidents
En la metafísica aristotèlica, distingim:
- Substància: Allò que existeix per si mateix.
- Accidents: Allò que li passa a la substància. No existeixen per si mateixos, tan sols existeixen en un altre, per això atribueixen o modifiquen la substància.
Exemple: La poma verda és àcida.
(Substància, Modificador, Modificador)
Les Quatre Causes de la Substància
La veritable realitat està formada per substàncies, per això hem de buscar les seves causes:
- Causa Material: De què està feta? (Matèria)
- Causa Formal: Com està feta? (Forma)
- Causa Eficient: Què o qui l'ha fet? (L'Agent)
- Causa Final: Per a què s'ha fet? (Finalitat)