La Metafísica i l'Ètica d'Aristòtil: Conceptes Clau
La substància i l'accident
La substància és allò que pot ser per tu mateix; no necessites res que et porti o et faci lluir. En canvi, l'accident necessita una altra cosa per existir.
Aristòtil: Substàncies primeres i segones
- Substàncies primeres: Els individus.
- Substàncies segones: Definicions o idees (depenen de la primera).
L'hilemorfisme
Tot individu, tota substància primera, és un compost de matèria i forma. Segons la teoria hilemòrfica, no existeixen matèries sense forma ni formes sense matèria.
L'ésser humà, compost per cos i ànima, és indissoluble, a diferència de Plató, que separava ànima i cos en mons diferents.
En una transformació, allò que roman és la matèria i allò que canvia és la forma (potència-acte).
Els 4 factors de la realitat
- Causa material: Substrat del canvi.
- Causa formal: Definició adquirida amb el canvi.
- Causa eficient: Agent impulsor del canvi.
- Causa final: Objectiu del canvi.
Cosmologia i el Motor Immòbil
Cada cosa ocupa un lloc propi (lloc natural), teoria que defensa el geocentrisme. És necessària l'existència d'un primer motor: el motor immòbil. Aquest mou l'univers com a causa final sense patir cap transformació.
L'ànima i els seus graus
L'ànima no pot existir sense el cos; Aristòtil defensa la unitat substancial de l'ésser humà. Existeixen tres tipus d'ànima:
- Vegetativa: Proporciona aliment i facilita la reproducció.
- Sensitiva: Afegeix sensibilitat, moviment, memòria i sentiments.
- Intel·lectiva: Exclusiva dels humans (pensament i coneixement).
Graus del saber
El coneixement s'estructura en dos nivells:
- Coneixement sensorial: Sensació, imaginació i memòria. Aquí s'aconsegueix l'experiència, origen de tot coneixement.
- Coneixement intel·lectual: Basat en el concepte, permet el saber tècnic i científic.
Ètica i Política
El fi o bé suprem és la felicitat. La part racional de l'ànima té dues virtuts:
- Virtuts dianoètiques: Intel·lectuals.
- Virtuts ètiques: Funció moral i orientadora. La virtut ètica és un hàbit definit per la raó.
La millor societat és la que afavoreix el bé dels ciutadans; l'ètica i la política tenen una relació d'interdependència.
La virtut de la justícia
- Justícia distributiva.
- Justícia correctiva.