La Metafísica i l'Ètica d'Aristòtil: Conceptes Clau

Filosofia i ètica2,92 KB

La substància i l'accident

La substància és allò que pot ser per tu mateix; no necessites res que et porti o et faci lluir. En canvi, l'accident necessita una altra cosa per existir.

Aristòtil: Substàncies primeres i segones

  • Substàncies primeres: Els individus.
  • Substàncies segones: Definicions o idees (depenen de la primera).

L'hilemorfisme

Tot individu, tota substància primera, és un compost de matèria i forma. Segons la teoria hilemòrfica, no existeixen matèries sense forma ni formes sense matèria.

L'ésser humà, compost per cos i ànima, és indissoluble, a diferència de Plató, que separava ànima i cos en mons diferents.

En una transformació, allò que roman és la matèria i allò que canvia és la forma (potència-acte).

Els 4 factors de la realitat

  • Causa material: Substrat del canvi.
  • Causa formal: Definició adquirida amb el canvi.
  • Causa eficient: Agent impulsor del canvi.
  • Causa final: Objectiu del canvi.

Cosmologia i el Motor Immòbil

Cada cosa ocupa un lloc propi (lloc natural), teoria que defensa el geocentrisme. És necessària l'existència d'un primer motor: el motor immòbil. Aquest mou l'univers com a causa final sense patir cap transformació.

L'ànima i els seus graus

L'ànima no pot existir sense el cos; Aristòtil defensa la unitat substancial de l'ésser humà. Existeixen tres tipus d'ànima:

  • Vegetativa: Proporciona aliment i facilita la reproducció.
  • Sensitiva: Afegeix sensibilitat, moviment, memòria i sentiments.
  • Intel·lectiva: Exclusiva dels humans (pensament i coneixement).

Graus del saber

El coneixement s'estructura en dos nivells:

  1. Coneixement sensorial: Sensació, imaginació i memòria. Aquí s'aconsegueix l'experiència, origen de tot coneixement.
  2. Coneixement intel·lectual: Basat en el concepte, permet el saber tècnic i científic.

Ètica i Política

El fi o bé suprem és la felicitat. La part racional de l'ànima té dues virtuts:

  • Virtuts dianoètiques: Intel·lectuals.
  • Virtuts ètiques: Funció moral i orientadora. La virtut ètica és un hàbit definit per la raó.

La millor societat és la que afavoreix el bé dels ciutadans; l'ètica i la política tenen una relació d'interdependència.

La virtut de la justícia

  1. Justícia distributiva.
  2. Justícia correctiva.

Descarregar

PDF Word HTML