Metafísica: Idealisme, Materialisme i Crítiques
Concepció idealista kantiana
Kant, segle XVIII. Kant distingeix entre les coses que són per si mateixes, independentment de la nostra percepció, i les coses que són segons la nostra percepció. Només pots conèixer l'una si ja saps l'altra.
Metafísiques materialistes
El món físic és real en si mateix i l'ésser humà està capacitat per conèixer-lo; això és el que es pensa en les metafísiques materialistes. Tracta d'explicar el canvi com una propietat invariable dels objectes.
Materialisme atomista
Demòcrit va proposar que la realitat és exclusivament reduïble a àtoms i buit. En aquest sentit, els àtoms són l'Ésser, i el buit és l'espai on no hi ha àtoms, el "no-ésser". Per a Demòcrit, aquesta és l'única realitat que forma el cosmos. La seva metafísica és materialista perquè és impossible pensar cap realitat immaterial com a origen de la realitat.
Materialisme modern
Hobbes, que fou empirista, reafirmà la tesi de l'atomisme de Demòcrit: tot allò que es mou són cossos, i tot el que no són cossos no forma part de l'Univers. Durant el segle XIX s'imposa un materialisme d'acord amb la nova concepció del món físic que considera tota realitat com a "matèria-energia" i que admet la indeterminació i l'atzar en el funcionament dels sistemes físics.
Crítiques a la metafísica
Empirisme britànic (S. XVIII)
Una idea només és vertadera si prové d'una impressió sensible. Redueix el món a fenòmens observables. Només es pot fer ciència d'allò que es pot demostrar. Els empiristes neguen a la metafísica qualsevol estatus de coneixement demostrable, perquè parla de qüestions que s'escapen a l'espai, al temps i a qualsevol dels sentits.
Conclusió: la metafísica és incomprovable.
Idealisme kantià (S. XVIII)
Per a Kant, l'únic que es pot conèixer són els fenòmens: l'objecte de la metafísica són idees pures al marge de l'experiència sensorial; per tant, són "incognoscibles". Kant, per primer cop a la història, distingirà entre pensar i conèixer. La conclusió és que la ciència tracta del que és empíric, mentre que el pensament tracta un tipus de saber que no pot ser científic.
Conclusió: la metafísica no és ciència, però és un saber.