Meteorització i Formació del Sòl: Guia Completa

Meteorització: Alteració de les Roques

La meteorització es refereix a les alteracions que experimenten les roques que es troben en contacte amb l'aire, l'aigua i els éssers vius. Els éssers vius contribueixen tant en la meteorització física com en la química de les roques.

Tipus de Meteorització

Meteorització Física o Mecànica

És la divisió en fragments que experimenten les roques de la Terra. Es pot produir per:

• Canvis de temperatura: Les roques es dilaten quan s'escalfen i es contrauen quan es refreden, provocant fractures.
• Gelifracció: La ruptura de les roques produïda pel pas d'aigua líquida a gel en les seves fissures.

Meteorització Química

Aquest procés és predominant en climes humits. L'oxigen i el diòxid de carboni de l'aire, juntament amb l'aigua, provoquen canvis en la composició química de les roques i les alteren. Pot passar per:

• Oxidació: L'oxidació afavoreix el desgast de les roques. Aquest procés té lloc gràcies a l'oxigen de l'aire i, especialment, en presència d'aigua.
• Dissolució: La dissolució de les roques o d'alguns dels seus components és una forma d'alteració química.

Formació del Sòl: Un Procés Llarg

Els sòls s'originen gràcies a la meteorització de les roques, produïda per l'aigua, l'aire i els éssers vius. Es formen de diverses maneres, passant per diferents etapes:

1. Roca Mare

   Els canvis de temperatura i l'aire fragmenten les roques, no n'alteren la composició i les degraden. Els líquens s'instal·len en la superfície de la roca mare, a partir de la qual es formarà un sòl.

2. Sòl Jove

   Centenars d'anys més tard, l'acció combinada de l'aigua, l'aire i els éssers vius (com ara líquens, molses i nombrosos microorganismes) ha permès la formació d'un sòl jove en què ja poden instal·lar-se herbes i matolls poc exigents.

3. Sòl Madur

   Uns quants milers d'anys més tard, l'alteració ha afectat capes més profundes de la roca mare, i això ha permès que la capa de sòl sigui més gruixuda. La terra s'ha enriquit amb matèria orgànica.

Tipus de Sòls segons el seu Origen

• Sòl Al·lòcton: Sòls que es formen molt allunyats de la roca de la qual procedeixen. Estan compostos per materials que han estat arrossegats i dipositats, per exemple, per un riu.
• Sòl Autòcton: S'originen directament sobre la roca mare.

Factors que Influeixen en la Formació del Sòl Autòcton

• Temps de formació: Entre 3.000 i 10.000 anys.
• Tipus de roca: Roca resistent.
• Clima: Meteorització química en climes humits i càlids.
• Relleu: Pla.
• Vegetació: Abundant.

El Paper dels Éssers Vius en el Sòl

Els organismes vius són fonamentals per a la salut i formació del sòl:

• Vegetals

  Ajuden en la meteorització física o química, constitueixen la base d'alimentació d'alguns éssers vius i, amb les seves restes, es forma humus.

• Animals

  Afavoreixen l'aireig dels sols removent la terra i contribueixen a la formació d'humus.

• Fongs i Bacteris

  Participen en la descomposició de les restes orgàniques, que es transformen en humus i, finalment, en matèria mineral.

La Biocenosi del Sòl

La biocenosi del sòl està integrada pel conjunt d'organismes que viuen en el sòl. Es classifiquen en:

• Productors: Són organismes autòtrofs.
• Consumidors: Són organismes heteròtrofs que s'alimenten de matèria orgànica.
• Descomponedors: Són organismes heteròtrofs que s'alimenten de matèria orgànica morta i la transformen en matèria mineral.

El biotop és el lloc ocupat per la biocenosi del sòl, un conjunt d'elements no vius (roques, minerals, aigua, aire...).

Degradació i Protecció del Sòl

Causes de Degradació i Pèrdua del Sòl

• La desforestació.
• La sobreexplotació de cultius.
• La sobrepastura.

Mesures de Protecció del Sòl

• Evitar la sobreexplotació.
• No fer solcs a favor del pendent.
• Fomentar la repoblació forestal.