El Mètode Cartesià: Les 4 Regles de René Descartes

El mètode filosòfic de René Descartes

René Descartes va ser un filòsof que tenia com a objectiu cercar la certesa absoluta, refusant qualsevol idea de la qual es pugui dubtar i exposant-la com a falsa. És partidari del mètode científic, que té una gran rigorositat, i sobretot de les matemàtiques, que considera una eina exacta i vertadera. Com a còpia d'aquest mètode, ell mateix crearà un mètode per a la filosofia que es dividirà en 4 regles:

• Evidència
• Anàlisi
• Síntesi
• Enumeració

La base d'aquest mètode és dubtar de tot, perquè, segons Descartes, només dubtant es pot arribar a cercar algunes veritats.

Les quatre regles del mètode

Per a Descartes, les regles són les següents:

• La regla de l'evidència: no acceptar res com a vertader a menys que tinguis la completa certesa que ho és; per a Descartes, en el moment que dubtem, vol dir que aquesta cosa pot ser falsa.
• La regla de l'anàlisi: es basa a dividir els problemes complexos en altres de més simples i, per tant, més senzills i clars d'analitzar per cercar la veritat.
• La regla de la síntesi: a partir del que és simple, tornar a construir el problema complex, però ja resolt d'una manera clara.
• La regla de l'enumeració: es basa a revisar tots els passos que s'han dut a terme fins a estar completament segur que no t'has descuidat res.

Per a Descartes, les regles que ell crea són les que construeixen una filosofia eficient com les matemàtiques i, per tant, argumenta que aquells que no tenen temps de raonar i utilitzar les regles per aconseguir un bon raonament, erraran amb més possibilitats que altres que duen a terme aquests passos.

Les Meditacions Metafísiques

Descartes, a partir d'aquestes regles, va desenvolupar les sis meditacions metafísiques, que també ens ajudaran a comprendre l'afirmació de l'enunciat.

Primera meditació: El dubte hiperbòlic

En la primera meditació, Descartes passa d'utilitzar el dubte metòdic a utilitzar el dubte hiperbòlic. És a dir, dubtarà de tot el que sabia fins ara, però aquest dubte és tan exagerat que dubtarà fins i tot de les matemàtiques, argumentant que un geni maligne podria estar enganyant-lo.

Amb aquest raonament, també recapacita sobre el fet que els sentits ens enganyen. Descartes ho explica amb l'exemple del tros de cera: en un primer moment s'observa d'una manera; si ens deixéssim guiar només pels sentits, no podríem reconèixer que, tot i que el cos de cera canviï d'aspecte, continua sent el mateix tros de cera que al principi. Tanmateix, gràcies a la raó, podem captar que realment sí que és el mateix objecte.