El Mètode Cartesià de Descartes: Dubte i Veritat

El Racionalisme de Descartes i el Mètode

Descartes és considerat el pare del racionalisme. Per això, afirma que podem assolir el coneixement a través de la raó i no pas dels sentits. No obstant això, cal aplicar un mètode: el dubte metòdic, en el qual s'utilitza el dubte per arribar a una veritat indiscutible.

A El Discurs del Mètode, Descartes exposa les quatre regles fonamentals del seu mètode (teoria sobre com assolir el coneixement). Aquestes són les quatre regles cartesianes:

Les Quatre Regles Cartesians

1. Regla de l'Evidència

No acceptar mai cap cosa com a veritable sense conèixer evidentment que ho és. Per tant, cal evitar els prejudicis.

• D'aquesta primera regla se'n desprèn el mètode, que és:
• Universal: Dubtar absolutament de tot.
• Metòdic: Descartes utilitza el dubte com a mètode, camí, per trobar veritats indubtables.
• Provisional: El dubte és provisional, ja que és un mecanisme per reafirmar les nostres veritats i certeses. Cal posar interrogants al que fem. El dubte cartesià no és escèptic.

Quan dubto, penso; l'acció de pensar implica l'existència d'un ésser que pensa. Per tant: Penso, aleshores existeixo (Cogito ergo sum). Aquesta és la primera veritat indiscutible. És una intuïció: evident, clara i distinta, per la qual cosa és impossible dubtar-ne.

Moral Provisional (Teòrica)

L'únic que queda al marge del dubte és la moral, anomenada moral provisional, la qual conté tres (o quatre) màximes que ajuden a viure feliçment:

1. Acceptar les lleis i costums del país.
2. Ser tan ferm i decidit com es pugui en les accions que es facin (ser fidel a la religió que s'ha rebut).
3. Procurar vèncer-se un mateix (idea de la virtut com a terme mig; és més fàcil controlar els desitjos si no es desitja).

Conclusió d'aquesta moral: Cultivar i avançar en el coneixement de la veritat, dedicant-se a la reflexió i a la filosofia.

2. Regla de l'Anàlisi

Dividir cada dificultat en tantes parts petites com sigui possible per arribar als elements més simples i així poder resoldre-la i avançar.

3. Regla de la Síntesi

Conduir per ordre els pensaments, començant pels objectes més simples i fàcils de conèixer, per anar ascendint gradualment fins als coneixements més complexos.

4. Regla de l'Enumeració

Fer recompte complets i revisions generals per assegurar-se de no ometre res.

Fonts Dubtoses d'Informació

Descartes té en compte fonamentalment tres grans possibles fonts d'informació dubtosa:

• Les dades sensorials (hi ha una incertesa en les dades que percebem).
• La dificultat de distingir entre el somni i l'estar desperts (Com podem estar segurs que no estem somiant?).
• El geni maligne (I si hi hagués un Déu malvat que ens fes equivocar-nos fins i tot en les veritats matemàtiques com 4+4=8? Això ens porta al Cogito ergo sum).

Les Tres Substàncies Cartesians

Segons Descartes, hi ha tres substàncies que componen la totalitat de la realitat:

1. El jo pensant (res cogitans).
2. Déu (res infinita).
3. El món (res extensa).