El Mètode de Descartes: Dubte, Idees i Veritats

El Mètode Filosòfic de René Descartes

Objectiu i Fonament del Mètode

El principal objectiu de Descartes era reconstruir l’edifici del saber establint el seu mètode universal, partint de l’anàlisi dels continguts de l’esperit (la ment) i del subjecte: ell mateix com a centre del qual sorgeix el coneixement per tal de trobar veritats absolutament certes i evidents sobre les quals no sigui possible dubtar.

Capacitats de la Ment: Intuïció i Deducció

Per aconseguir-ho, el primer que fa és establir un mètode per discernir allò vertader d’allò fals, distingint dues capacitats de la ment:

• Intuïció: una espècie de "llum natural" que permet que la raó capti immediatament idees simples sense que hi hagi possibilitat de dubte o error i no requereix d’un procés.
• Deducció: la manera de coneixement per la qual la raó descobreix les connexions que es donen entre idees simples de manera mediata i que requereix d’un procés.

Les Quatre Regles del Mètode Cartesià

A partir d’aquí, Descartes estableix quatre regles fonamentals per passar amb seguretat d'unes veritats a altres i verificar així els passos successius que es donen en una deducció:

• 1. La Regla de l'Evidència

  Prescriu que s'admeti només com a veritable allò que ens apareix de manera "clara i distinta" a la ment. Allò que es presenta intuïtivament com a cert.

• 2. La Regla de l'Anàlisi

  Prescriu reduir un problema als aspectes més simples, consistent en descompondre les múltiples dades del coneixement en els seus elements més bàsics, admetent com a veritables les que siguin evidents.

• 3. La Regla de la Síntesi

  Tracta del pas del simple al complex. Conduir per ordre els pensaments, començant pels més simples fins a arribar als més complexos.

• 4. La Regla de l'Enumeració

  Es comprova l'anàlisi (totes les idees simples que apareguin) i es revisa la correcció de la síntesi.

Seguint aquestes quatre regles del mètode és impossible, segons Descartes, acceptar alguna cosa falsa com a certa.

El Dubte Metòdic com a Punt de Partida

Com a punt de partida, Descartes aplica el mètode amb el dubte metòdic, que consisteix a dubtar d’absolutament tot.

Raons per al Dubte

• Els Sentits

  En múltiples ocasions ens indueixen a error i les coses no sempre són com semblen. Els sentits són clarament fal·libles.

• La Vigília i el Somni

  La incapacitat de distingir la vigília del somni. De vegades els somnis ens mostren coses d'una manera tan real que semblen certes.

• Les Matemàtiques

  Dubtar fins i tot dels coneixements matemàtics, on podria haver la presència d’un geni maligne que ens indueixi a l’error.

La Classificació de les Idees

Per a Descartes, els continguts del pensament (les idees) es divideixen segons el seu origen:

• Idees Adventícies

  Les que procedeixen dels sentits i l’experiència; corresponen a la res extensa (el món).

• Idees Factícies

  Les que provenen de la imaginació i ens condueixen a errors.

• Idees Innates

  Les que provenen de la raó i són la substància pensant (el Jo), Déu (substància infinita) i el món (substància extensa).

Les Tres Veritats Fonamentals

A partir d’aquí, Descartes necessita demostrar l’existència de les idees innates a través de l’anàlisi de les tres veritats o substàncies fonamentals:

• 1a Veritat: L'Ànima (Cogito)

  El Jo pensant (Cogito ergo sum - Penso, per tant existeixo). És la primera veritat o substància vertadera, ja que existeix per ella mateixa.

• 2a Veritat: Déu

  És una idea innata, ja que Déu és substància infinita, eterna i immutable.

• 3a Veritat: El Món

  Creat per Déu. Com que Déu és bo i no ens enganya, podem confiar en el coneixement matemàtic del món (la res extensa).

La Unió d'Ànima i Cos

Per últim, la unió entre l’ànima (substància pensant) i el cos (substància extensa) és deguda a la glàndula pineal.