El mètode socràtic: una aproximació

Quan es parla de "mètode" cal fer una distinció entre com el coneixem ara i com podia ser a l'època grega. Per a nosaltres, el mètode és l'instrument del coneixement científic. Consisteix en un domini tècnic sobre les coses. És l'instrument del coneixement de la veritat. En canvi, per a Sòcrates, no es tracta de dominar les coses sinó d'automillorar-se. És una autoformació: no es pretén aconseguir cap cosa, sinó arribar a la comprensió, conèixer-se un mateix.

El mètode d'investigació de Sòcrates

El mètode d'investigació de Sòcrates es pot dividir en dues parts:

• Ironia:

  És el moment destructiu, negatiu i crític. Es tracta de refutar els errors i el fals saber del coneixement vulgar i sofístic. Pretén posar en contradicció a l'interlocutor, demostrar-li que defensa coses absurdes per obligar-lo a negar el que abans havia afirmat.

• Maièutica:

  És didàctica i consisteix en portar a l'interlocutor del diàleg les idees que innatament es troben al fons mateix de tota persona; les que tenim sense saber-ho per posar-les al descobert.

Altres conceptes del mètode socràtic

• L'intel·lectualisme moral:

  És la conseqüència de la maièutica. Tot home bo és savi. Si un home coneix el bé, no pot deixar de fer-lo. Ens aconsella que primer ens hem de conèixer a nosaltres mateixos i després arribar a ser allò que som.

• La docta ignorància:

  És l'estratègia socràtica de coneixement. Sempre apareix com un savi ignorant que fa preguntes als falsos savis, als suposats líders de la ciutat que creuen saber però en realitat ignoren el més important. "Només sé que no sé res". Son falsos savis perquè confonen el coneixement tècnic (saber coses) amb el coneixement seriós i en profunditat sobre l'home (únic saber que ens fa dignes de ser ciutadans).

• La dialèctica socràtica:

  És l'art del diàleg. En el diàleg aprens dels que saben, a condició de ser prou obert, gens dogmàtic. Sòcrates fa del diàleg l'eina per descobrir maièuticament la veritat a través de preguntes i respostes orientades a la recerca del bé.

• Universalisme ètic:

  Sòcrates dirà sempre que és millor ser just que injust i que és millor ser bo que dolent. La funció del filòsof és definir els universals ètics i ajudar a cada home a trobar-los.