Mètodes per Evitar la Doble Imposició: IS i IRPF

Economia3 de des. 20252,54 KB

Alternatives per a l'Eliminació de la Doble Imposició

Hi ha dues alternatives principals en aquest sistema:

Mitjançant l'aplicació de dos tipus impositius diferents: Un de normal (no reduït) per als beneficis no distribuïts i un altre reduït –fins i tot podria ser zero–, per als beneficis distribuïts (pagament de dividends), ja que aquests tributaran en el mateix exercici en l'IRPF del soci.
Aquest mecanisme requereix un ajust ulterior en el moment de la venda de les accions per a evitar la doble imposició del benefici no distribuït, com hem vist en el cas de la transparència fiscal.

Històricament és el procediment més utilitzat (a Espanya, per exemple).
L’IS pagat en aquest sistema és només un crèdit fiscal, total o parcial, en l'IRPF del soci o partícip: és a dir, hi haurà una deducció fiscal en la quota íntegra de l'IRPF del soci, en concepte d’IS avançat per l'entitat.
Seguim amb l'exemple anterior i suposem distribució total de beneficis; és a dir, no hi ha dotació a reserves. Calcularem quina hauria de ser la deducció en l’IRPF del soci per a corregir amb exactitud la doble tributació, mantenint un IS separat de l'IRPF.
En la base de l'IRPF del soci imputem la part del benefici societari abans d'impostos, que li correspon segons la seva participació en el capital de la societat. Així, cada soci tributarà en l'IRPF segons la seva capacitat de pagament (tarifa progressiva) i després li llevem el crèdit fiscal (deducció) en la quantia de la part de l’IS que li correspon segons la mateixa participació en el capital de la societat que hem esmentat.
Aquest sistema exigeix conèixer la part de l'impost societari que correspon al soci per a poder eliminar totalment la doble tributació.
En la pràctica es fa d'una manera no tan exacta sinó aproximada, en funció del tipus *efectiu* mitjà suportat per les societats.

Si, per exemple, aquest tipus efectiu mitjà és del 20%, serà suficient conèixer el benefici distribuït per a calcular el valor del benefici social abans de pagar l’IS (brut) i imputar en la base de l'IRPF del soci la diferència (entre el dividend brut i net de l’IS) que després donarà dret a una deducció (crèdit fiscal) sobre la quota líquida de l’IRPF del soci.