Microorganismes, Malalties i el Sistema Immunitari
Microorganismes paràsits: Obtenen matèria orgànica d'altres organismes, produint-los malalties. És perjudicial.
Malalties infeccioses:
- Via respiratòria: Tuberculosis (bacteri Bacil de Koch), Pneumònia (bacteri com Streptococcus pneumoniae), Meningitis (bacteri com meningococ o virus), grip (virus), refredat (bacteri i/o virus com adenovirus).
- Via intestinal: Salmonel·losi (bacteri Salmonella), Disenteria (Escherichia coli), Gastroenteritis vírica (enterovirus), Febre tifoide (bacteri Salmonella typhi), còlera (bacteri Vibrio cholerae).
- Contacte directe: Tètan (bacteri Clostridium tetani), Gangrena (Clostridium perfringens), herpes (virus), varicel·la (virus).
- Transmissió sexual: Sífilis (Treponema pallidum), Gonorrea (Neisseria gonorrhoeae), SIDA (retrovirus).
- Transmeses per vectors:
- Animal: Ràbia (mossegada de mamífers, vírica), Tifus exantemàtic (polls, bacteri Rickettsia), Pesta (puces, bacteri Yersinia pestis), Paludisme o malària (mosquit Anopheles, protozoo Plasmodium).
- Instrument: Hepatitis B i C, SIDA.
Botulisme: Intoxicació produïda per la ingestió d'àcid botulínic, produït pel bacteri Clostridium botulinum quan creix en les conserves. Per a evitar aquests perills, han de conservar-se en bones condicions.
Transplantament: Transferir òrgans o teixits d'un organisme a altre, encara que també en el mateix individu. Xenotrasplantaments, al·lotrasplantaments, isotrasplantaments, autotrasplantaments.
Reacció al·lèrgica: És una reacció inflamatòria generalitzada per tot l'organisme, com a conseqüència d'una hipersensibilització del sistema immunitari a algun antígen que en si és inofensiu per a l'organisme. Els al·lèrgens envaeixen fàcilment l'organisme introduint-se per les vies respiratòries o pel tub digestiu o per inoculació (s'estenen ràpid pel medi intern). Quan la reacció al·lèrgica arriba a una elevada intensitat, l'individu pateix un xoc anafilàctic, que provoca la mort de l'individu pocs minuts després de l'exposició a l'al·lergen.
Autoimmunitat: El sistema immunitari agafa com a estrany algun tipus cel·lular o alguna proteïna de l'organisme, i exerceix contra ell les accions de rebuig d'una infecció. L'autoimmunitat pot provocar un mimetisme d'alguns patògens (els limfòcits activats contra el microorganisme infecciós reaccionen contra les cèl·lules del propi cos). Malalties autoimmunes: Lupus (el sistema immunitari reacciona contra molècules pròpies com histones i DNA), Diabetes mellitus (limfòcits citotòxics destrueixen cèl·lules beta productores d'insulina del pàncrees), Esclerosi múltiple (limfòcits T destrueixen la beina de mielina dels axons de neurones), Anèmia hemolítica autoimmunitària (formació d'anticossos contra proteïnes de la membrana de glòbuls rojos, produeix la seva destrucció). Immunodeficiència (congènita o adquirida): Es deu a la manca d'algun dels factors del sistema immunitari, i amb això és més fàcil adquirir malalties infeccioses. VIH.
s infeccioses. VIH.