Les Milícies i les Col·lectivitzacions a Catalunya (1936)

Les Milícies Antifeixistes i el Front d'Aragó

El dia 20 de juliol de 1936, el president Lluís Companys va convocar els dirigents de la CNT i els va oferir crear el Comitè Central de Milícies Antifeixistes. Era una manera d'encarrilar el procés revolucionari. Entre els líders anarquistes es va imposar la idea que, en aquells moments, no era possible dur a terme la revolució social i que allò que calia era vèncer els militars insurgents; per això van acceptar col·laborar amb les autoritats. El Comitè, integrat per les principals organitzacions d'esquerres, es va constituir el 21 de juliol de 1936.

Les organitzacions antifeixistes van organitzar columnes de milicians per tal d'avançar cap a Aragó i recuperar les zones dominades pels insurrectes. La composició de les columnes era força heterogènia:

• Idealistes i lluitadors antifeixistes.
• Exaltats i oportunistes que només contribuïren a desorganitzar el front.

Els milicians, tot i que no disposaven de gaire material bèl·lic, van aconseguir estabilitzar el front. Paral·lelament, forces catalanes van intentar la conquesta de les Illes Balears. Després d'ocupar Eivissa, Formentera i Cabrera, van desembarcar a Mallorca, però van ser derrotades i es van haver de retirar precipitadament.

El Procés de Col·lectivització a Catalunya

A partir del 21 de juliol, els obrers es van anar reincorporant als seus llocs de treball. Es van trobar, tanmateix, que un bon nombre de propietaris havien estat assassinats o havien fugit. Així, els treballadors van haver d'assumir el control de moltes empreses i van reprendre la producció.

Per tal de legalitzar, ordenar i reconduir el procés de presa de control, el govern de la Generalitat va promulgar el Decret de Col·lectivitzacions. A més, es van prendre les següents mesures:

• Es van crear cinc entitats de crèdit oficial per finançar el procés col·lectivitzador.
• Les companyies amb capital estranger van quedar al marge del procés.
• Els bancs i les caixes d'estalvi van ser intervinguts posteriorment pel govern.
• Les grans empreses (més de cent treballadors) van ser col·lectivitzades.
• Les empreses mitjanes van quedar sota un fort control obrer.

En canvi, les empreses petites, els tallers i les botigues van continuar sent de propietat privada. Al camp, les experiències més importants de col·lectivitzacions es van produir a les zones d'Aragó dominades pels anarquistes.