Miquel Martí i Pol, Manuel de Pedrolo i la Renovació Teatral Postguerra-70
Miquel Martí i Pol
Ha aconseguit un ressò popular inèdit en la nostra societat des de Jacint Verdaguer, especialment entre els joves lectors.
Fets que han marcat la seva vida:
- Al poble nadiu, on ha viscut sempre, l'ha fet popular al seu entorn.
- La condició obrera, a la fàbrica tèxtil, on treballà des dels 14 anys fins als 43, el va connectar amb lectors conscienciats amb la realitat obrera durant els anys seixanta i setanta.
- L'esclerosi múltiple el va deixar greument impedit.
- El compromís del poeta amb el país i amb la justícia social s'ha mantingut al llarg de la seva obra.
- Els seus poemes descriuen herois de la vida quotidiana: les feines d'obrers, mestresses de casa, jubilats, persones reals del seu entorn, etc.
- El seu llenguatge directe, amb paraules senzilles, aconsegueix metàfores originals.
La renovació teatral des de la postguerra fins als anys 70
Durant la postguerra, el teatre en català fou prohibit i bandejat dels escenaris. En aquest període el teatre es va caracteritzar per la reposició d'obres anteriors a la guerra.
A mitjans dels anys cinquanta s'inicia una recuperació amb estrenes de Salvador Espriu i Manuel de Pedrolo. Es permet la traducció d'obres estrangeres, el neorealisme i els corrents existencialistes van fer evolucionar el nostre teatre dels anys seixanta cap al realisme social.
La fundació de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual va revolucionar la nostra escena, va introduir les novetats teatrals europees i va connectar amb altres grups de teatre de tot el territori.
El teatre social presenta dues modalitats:
- Teatre document: posar en escena un fet històric indagant sobre les seves causes a través dels personatges. Alguns autors destacables són Ximo Vidal i Manuel Molins.
- Sàtira política: que compartia la finalitat del teatre document, però en clau humorística.
Cal destacar també la tasca de grups teatrals com ara Pluja i Els Joglars.
Manuel de Pedrolo
L'obra de Manuel de Pedrolo és una de les més extenses i variades de la nostra literatura. Les seves novel·les han estat molt perseguides per la censura franquista; és un dels nostres autors més innovadors.
Influït per l'existencialisme, els seus textos parlen del sentit de la vida i la llibertat, analitzada des de diferents angles.
Obres teatrals més destacades:
- Cruma planteja la incomunicació de l'ésser humà.
- Homes i No parla de la revolta d'una parella jove contra el conformisme heretat.
- Situació bis, Darrera versió per ara, L'ús de la matèria reflexionen sobre la llibertat des d'una òptica política i social.
Com en les seves novel·les, els temes dominants són la repressió sexual i política, la solitud, els conflictes socials i la visió del món futur.
Un altre tret característic de Pedrolo és l'ambientació de les obres en un temps i en un lloc imprecisos; i els noms dels personatges, que solen ser inventats.
Els personatges són símbols o encarnen actituds que l'autor enfronta a situacions límit, des d'un plantejament existencialista. Així, denuncia les injustícies contra la dignitat humana.