Miquel Martí i Pol: poesia autobiogràfica i compromesa

La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Miquel és un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits. A 14 anys va començar a treballar al despatx d'una fàbrica tèxtil. La poesia d'arrel autobiogràfica transcendeix la realitat de l'àmbit de la seva malaltia del temps històric concret i crea un paisatge interioritzat d'una gran generalitat.

Els primers llibres

En 'El poble i la fàbrica', descriu un món que coneix bé per mitjà de procediments com l'inventari o la crònica. La irrupció, la progressió i l'estabilització de la malaltia queden fortament reflectides en la seva obra de la primera meitat dels anys 70. El poeta defineix un món reduït i tancat. Diversos elements autobiogràfics, com la mort de la seva dona, faran aquesta etapa més complexa. Es publica un llibre de poesia amorosa: 'Estimada Marta'. 'Un hivern plàcid' com el llibre de les sol·licituds, deriva amb ell la reflexió sobre la vida col·lectiva del país. La poesia de Martí és essencialment comunicativa i el seu món metafòric defuig l'hermetisme.

Miquel Martí i Pol (1929-2003)

Després d'uns anys de formació i les lectures d'autors marxistes, d'un primer poemari enceta una etapa d'activisme i sociocultural. El realisme social, el poble com a la fàbrica. La seva visió gira entorn de la problemàtica social que viu l'obrer, les bases de la popularitat de la qual avui gaudeix. La clau de l'èxit popular del poeta és un profund deix humà, que facilita molt la comunicació entre el poble i el lector. El 1970, una esclerosi múltiple, la dedicació a la literatura també a la traducció serà total. La malaltia, la reflexió sobre la mort, ara té una presència més omnipresent. El jo líric dialoga amb un altre jo. Com en el cas d'Estellés, les circumstàncies personals i sociopolítiques del moment han desfigurat la cronologia de publicació de les obres del poeta de Roda. Un poeta força desconegut pel gran públic fins cap al 1970.

Quatre etapes

• Primera època fins el 1956: 'El llibre és el fugitiu de crisi religiosa', la seva poesia: l'home i els seus problemes de cada dia.
• Segona època 1957-1970: el realisme històric, llibres 'El poble i la fàbrica', semblant al 'Llibre de meravelles' d'Estellés. La poesia de Martí i Pol, estratègies de la poesia social, la presència d'un component líric als seus poemes èpics que els humanitza, els carrega de tendresa: l'ús decidit del vers lliure en poemes narratius o en inventaris i l'ús d'un llenguatge planer que és sotmès a l'elaboració estètica.
• Tercera època 1971-1975: 'Entre vint-i-set poemes en tres temps' i 'Quadern de vacances', marcats per l'acceptació de la nova realitat físicament limitada i, a l'hora, per la formació vitalista del poeta. Preocupació per la situació del país.
• Quarta època a partir de 1975: Tres sentit un convenciment vitalista i optimista de cara al futur, la tornada la poesia amorosa i l'aportació del poeta la reflexió i el procés de construcció nacional. El viure amb plenitud manifestar, sobretot però no exclusivament, en el plaer i el desig amorós, més enllà de la passivitat i de la melangia, per dirigir-se cap a la consecució d'un estat de plenitud compartida.