El Mite de la Caverna de Plató: Procés del Coneixement i Amor Platònic

El Mite de la Caverna de Plató

c. Procés del Coneixement

En el mite de la Caverna (Llibre VII de La República) Plató ens explica el procés difícil del coneixement. Des del món sensible, un món de pures aparences, fins al món intel·ligible, un món de les Veritats, el qual és presidit per la Idea de Bé (la llum del Sol).

Elements que podríem destacar en el procés del coneixement:

1. Els humans abans de l'educació som ignorants. Creiem acríticament tot allò que ens mostra la informació sensorial i la persuasió sofística, i estem encadenats als nostres desitjos del cos i als prejudicis. [Els presoners]
2. El procés del coneixement no és fàcil. La nostra ment ha de passar per una preparació fins a arribar al final d'aquest procés a conèixer la Idea del Bé. Les matemàtiques tenen una funció molt important de preparació de la nostra ment (funció propedèutica). [Alliberament de les cadenes, acostumar els nostres ulls a la llum del foc, a les ombres del món exterior, als objectes amb menys llum, fins a arribar a mirar el Sol]
3. La raó (el procés dialèctic) ens conduirà a l'autèntic coneixement de les Idees.
4. El procés del coneixement és un procés que al mateix temps ens fa bons. El coneixement no està desvinculat de la virtut, com més lluny arribem en el coneixement més a prop de la virtut estarem. Tot el coneixement participa de la Idea de Bé, és la "Causa universal de totes les coses bones i belles... la font de la veritat i de la raó" (República, 517 b). [El Sol representa la Idea de Bé]
5. L'objectiu últim de l'educació és una qüestió pràctica: la política. El filòsof que ha pogut deslliurar la seva ànima de les cadenes del cos i contempla la vertadera realitat és el que estarà preparat per a dirigir a les altres persones. El que coneix la Idea de Bé és el que podrà impartir justícia entre els homes. El dirigent (filòsofs-rei) ha de prendre decisions d'Estat a partir del coneixement que ha aconseguit. [El retorn a la caverna]

d. L'amor platònic

La Bellesa ens atrau d'una forma molt intensa. L'objectiu de l'amor és la Bellesa. Aquest impuls eròtic segueix un procés que passa del desig de la bellesa dels cossos (desig sexual) a l'anhel de la bellesa moral de les ànimes (l'enamorament); d'aquest al de la bellesa de les normes i de les lleis (el polític), i finalment al desig de comprendre la Bellesa en si mateixa, que és causa de tot allò que és bell (el desig cap al coneixement: filosofia). És només en aquest últim estadi on l'ésser humà podrà trobar satisfacció plena a aquest desig tan intens.