Els Mitjans de Comunicació: Característiques, Discurs i Efectes Socials

Exigeixen una inversió molt gran i una amortització ràpida. Els costos no estan en relació directa amb les vendes. Els mitjans generen més o menys el mateix independentment de l'audiència. Els mitjans venen productes a l'audiència i a l'anunciant (que té prioritat i pot estar influït per l'audiència). Treballen amb béns intangibles i és difícil d'avaluar, depèn de la subjectivitat del que paga en funció de l'audiència.

Conjunt de regles que són compartides per emisors i receptors que fan possible la comprensió del text. És fonamental el temps però també inclou totes aquelles operacions d'interpretació per l'audiència. També són elements de caràcter no textual. - Alusió als gèneres -> serveixen per organitzar la influència social.

- Punt de vista de producció: consum i anàlisi social. - Punt de vista de l'efecte que creen en el públic: 1. Actualitat (busca identificar una realitat social des del punt de vista d'interès del públic, d'informació (novetat) i de la transcendència o rellevància). 2. Entreteniment (drama, concursos, retransmissió). 3. Comunicació empresarial (directe anuncis i indirecta).

En funció del capital (públiques/privades), en funció de l'estructura de difusió (empreses monomedia/multimedia) i segons l'àmbit (transnacional, estatals, regionals o locals)

1. Un esquema és una estructura que representa el coneixement general d'un sobre un concepte donat o un camp d'estímul.

2. Segons Peirce, els periodistes exerceixen dues funcions en relació al públic atent: la vigilància i la correlació d'idees.

3. Primer autor opinió pública: Rousseau.

4. Walter Lippman considera que el públic no és competent per dirigir els assumptes públics per la seva desatenció general i la seva falta d'interès per qüestions polítiques.

5. Segons Park, multitud i públic tenen aspectes generals.

6. Foote i Hart identifiquen anafases en la formació de l'opinió pública: fase del problema, proposta política, pragmàtica i valoració.

7. Podem ordenar les diferents definicions de públic de menor a major participació en la vida pública de la següent forma (públic general, que vota, atent, actiu).

8. Les opinions són observables, orientades al coneixement i a un assumpte concret.

Dissonància cognitiva: les persones seleccionem aquelles percepcions que ens confirmen els nostres pensaments independentment de si són fets reals o no amb tal de reduir la nostra dissonància cognitiva.

Etapes

- Model hipodèrmic (1920-1940) -> els mitjans tenen efectes importants i directes en les persones com si fossin una vacuna i la relació del públic és immediata (Laswell).

- Efectes limitats (1940-1970) -> tothom pot no comportar-se igual, hi ha un context sociocultural que ho condiciona. La influència té condicionants externs. Funcions dels mitjans: otorgar estatus, imposició de normes socials i disfunció narcotitzant.

- Efectes a llarg abast (1970-...) Tenen més influència a llarg termini. Apareix el condicionant del temps.