Modalitats oracionals, l'apòstrof i polisèmia: guia completa

Modalitats oracionals

Les diferents intencions amb què un parlant pot expressar el contingut d’una oració. Segons la intenció de l'emissor, les oracions poden ser:

• Enunciatives: Afirmen o neguen informació. Ex: L’Anna vindrà a dinar (afirmativa) o l’Anna no vindrà a dinar (negativa).
• Interrogatives: Inclouen una pregunta directa o indirecta. Ex: L’Anna vindrà a dinar? (directa) o Em pregunto si l’Anna vindrà a dinar (indirecta).
• Imperatives: Expressen una ordre. Ex: Anna, vine a dinar!
• Desideratives: Expressen un desig. Ex: Espero que vingui l’Anna a dinar.
• Dubitatives: Expressen un dubte. Ex: Pot ser que l’Anna vingui a dinar.
• Excla Natives: Expressen emocions. Ex: Que bé que l’Anna vingui a dinar!

Textos expositius

Pretenen informar/transmetre coneixements sobre un tema de manera objectiva, clara i ordenada. Segons el tema i el destinatari, poden ser de dos tipus:

• Textos divulgatius: Sobre un tema d’interès general i adreçats a un sector ampli de la població.
• Textos especialitzats: Escrits per experts sobre un tema en concret i adreçats a un públic que té coneixements profunds sobre la matèria.

Un text expositiu es divideix en tres parts:

• Introducció/Presentació del tema: On es defineixen conceptes i es comenta la importància del tema.
• Desenvolupament del tema: S’expliquen/justifiquen les idees principals i secundàries.
• Conclusió/Resum: De les idees principals.

L’apòstrof

És un signe gràfic que indica l’elisió (eliminació) de la vocal de l’article el o la, de la preposició de quan van davant d’una paraula que comença per vocal o h i alguns pronoms febles.

La contracció

És el resultat d’unir les preposicions (a, de, per) i la partícula ca (reducció de la paraula casa) amb els articles el, els i el pronom personal en.

Ex: a + el = al, a + els = als, de + el = del, de + els = dels, per + el = pel, per + els = pels, ca + el = cal, ca + els = cals, ca + en = can.

No es fa la contracció si l’article ha d’anar apostrofat. Ex: Vaig al camp / Vaig a l’hospital.

La polisèmia

És la característica d’algunes paraules per la qual poden tenir més d’un significat. Només es poden concretar aquests significats segons el context on s’utilitza la paraula. Cada un dels diferents significats d’una paraula polisèmica s’anomena accepció.

L’homonímia

És la característica d’algunes paraules que es pronuncien igual però tenen significats diferents. En aquest cas, al diccionari les trobem com a paraules diferents. Algunes paraules homònimes es distingeixen pel gènere gramatical: el clau/la clau, el coma/la coma, el delta/la delta, el set/la set, el terra/la terra, el part/la part, el son/la son, el pols/la pols, el fi/la fi, el llum/la llum, el pudor/la pudor, el full/la fulla.

Diferències de gènere entre català i castellà

En català hi ha paraules que tenen un gènere diferent que el que tenen en castellà, com per exemple: els afores-las afueras, els avantatges-las ventajas, el compte-la cuenta, el corrent-la corriente, el costum-la costumbre, el deute-la deuda, el dubte-la duda, el front-la frente, els llegums-las legumbres, el pendent-la pendiente, el senyal-la señal, la suor-el sudor, les postres-los postres, la xocolata-el chocolate, les dents-los dientes, unes anàlisis-unos análisis, una anàlisi-un análisis.

El subjecte

És l'element (persona, animal o cosa) sobre el qual es dóna una informació en una oració. El nucli del subjecte concorda en persona i nombre amb el verb. Un subjecte pot estar format per: un sintagma nominal, un pronom fort, un substantiu. Segons l'existència o no d’un subjecte, les oracions poden ser: personals i impersonals.

El predicat

És la part de l'oració que aporta la informació sobre les accions, els processos o els estats del subjecte. També pot anar acompanyat d’especificadors i complements. Hi ha dos tipus d’oracions segons el predicat: copulatives o predicat nominal i predicatives o predicat verbal, que poden ser transitives (el complement directe és un complement verbal que rep l'acció del verb i pot estar format per: SN, SP) o intransitives.

L’atribut

És un complement que porten els verbs copulatius per completar el seu significat. Expressa una qualitat o característica del subjecte i hi concorda en gènere i nombre. L’atribut pot estar format per: SN, SAdj, SAdv, SPrep.