El model lúdic escolar: el joc com a eina d'aprenentatge

El model lúdic escolar

La utilització del joc com a mitjà educatiu i font d'aprenentatge ha estat possible gràcies a:

• Nou concepte d'infància: caracteritza l'etapa infantil com a dotada de sentit propi i amb unes funcions específiques centrades en les necessitats de l'infant.
• Nou concepte d'educació: a partir de la recerca de noves teories i de l'adopció de noves pràctiques, s'ha desenvolupat una metodologia educativa centrada en el joc com a base dels aprenentatges.

Marc legislatiu

L'actual sistema educatiu considera el joc com un recurs metodològic fonamental en l'etapa infantil, i l'activitat lúdica com una necessitat bàsica de la infància:

• LOGSE (Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu): «La metodologia educativa es basarà en les experiències, les activitats i el joc, en un ambient d'afecte i confiança.»
• LOCE (Llei Orgànica de Qualitat de l'Ensenyament): «El caràcter educatiu d'un i altre cicle serà recollit pels centres educatius en una proposta pedagògica.»
• LOE (Llei Orgànica d'Educació): «Els mètodes de treball en ambdós cicles es basaran en les experiències, les activitats i el joc, en un ambient d'afecte i confiança, per potenciar l'autoestima i la integració social.»

Metodologia educativa significa afavorir l'aprenentatge a l'aula a través de la planificació d'activitats i recursos per a l'adquisició de coneixements, habilitats i estratègies. En l'educació infantil, a través del joc, cal tenir en compte dos factors clau:

1. Dos components intrínsecs: lúdic i educatiu.
2. Dues pràctiques diferenciades: joc lliure i joc dirigit.

Components intrínsecs del joc

• Lúdic: el joc és l'estat natural dels infants i una activitat a la qual sempre estan disposats.
• Educatiu: el joc té un alt valor didàctic per a l'infant, ja que li permet l'experiència, la reflexió, la recerca i l'adquisició d'estratègies adequades per superar determinats objectius educatius.

Els components intrínsecs es relacionen sempre que es posa en pràctica l'activitat lúdica.

Joc lliure vs. Joc dirigit

Davant d'aquesta controvèrsia, és generalment acceptada la idea que una adequada intervenció educativa ha d'aconseguir que les activitats lúdiques presentades a l'infant per fomentar el seu aprenentatge siguin viscudes com un joc autèntic (l'espiral del joc).

Metodologia i estratègies d'intervenció

Joc i aprenentatge escolar

Els continguts dels aprenentatges es manifesten en els infants globalment i molts d'ells interaccionen en les diferents activitats. Entre els àmbits principals que afavoreixen el joc destaquen:

1. Joc i adquisició del llenguatge

• Funció lúdica: la facultat innata de divertir-se amb el llenguatge.
• Funció comunicativa: s'aprèn el llenguatge que s'utilitzarà com a vehicle fonamental de comunicació.
• Funció instrumental: el llenguatge és imprescindible per a l'organització del pensament.
• Intervenció educativa: aportació d'activitats lúdiques mitjançant les quals els infants puguin desenvolupar les diferents funcions del llenguatge d'una manera natural, segura i sense pressió.

2. Joc i resolució de problemes morals i matemàtics

Quan els infants s'enfronten a situacions noves o inesperades, sovint disposen de poques estratègies cognitives per solucionar-les. Cal plantejar activitats lúdiques dissenyades i estructurades per afavorir coneixements, estratègies, procediments i habilitats que els ajudin a resoldre problemes.

Es distingeixen dues tipologies de continguts que requereixen una atenció especial:

• Morals: acostumen a generar conflictes més greus en els infants petits, ja que no tenen una idea ajustada dels conceptes de bo o dolent.
  Intervenció: l'educador ha de posar els infants en situacions de conflictivitat moral i facilitar escenaris de joc on puguin expressar les seves idees sense por a represàlies.
• Matemàtics: ajuden els nens a generar i reestructurar els seus esquemes cognitius respecte a la resolució de problemes. S'haurien de tractar en dos períodes:
  • 1r període: desenvolupar la manipulació, l'experimentació i l'observació (per exemple, mitjançant el joc heurístic o la panera dels tresors).
  • 2n període: les activitats lúdiques aniran encaminades a afavorir l'expressió lliure en contextos al més reals possible (racons de joc, construccions, jocs de cartes, dòmino, etc.).

Desenvolupament de la creativitat mitjançant el joc

L'activitat creativa no sorgeix espontàniament de manera plena; necessita uns requisits mínims que facin possible que cada infant es pugui expressar. Un infant serà més creatiu si l'educador l'ajuda a fomentar aquesta capacitat, atesa la relació indubtable entre el joc i el pensament creatiu.

Condicions per a la resolució creativa de problemes

• Seguretat: generar en l'infant la confiança i seguretat que serà capaç de resoldre els problemes.
• Llibertat d'error: disposar de llibertat per equivocar-se sense por a represàlies, fet que requereix el reforç positiu constant de l'educador.
• Curiositat contínua: l'educador ha d'estimular la curiositat aportant estímuls, reptes i recursos adequats.
• Pensament divergent: cal encaminar l'infant cap a l'aprenentatge de la resolució de problemes mitjançant la manifestació del pensament divergent i el ple desenvolupament de la creativitat.