Model Sistèmic i Model Centrat en Tasques: Intervenció Familiar i Social

Model Sistèmic: Problemàtica i Dinàmica Familiar

Mòdul 1. Problemàtica: genograma, paciente identificat, símptomes que l'acció ha portat a serveis socials, relació amb família extensa (malestar).

2. Regles familiars: regles explícites (normes dites clarament), regles implícites (normes no dites però que es compleixen), regles secretes (temes tabú).

Subsistemes:

• Subsistema conjugal: relació de parella (simetria, comunicació, afecte, suport, poder, conflicte).
• Subsistema parental: funció afectiva (vincles i relació), funció nutritiva, funció educativa (informació: valors de casa; forma: estudis), expectatives (què esperen els pares dels fills).
• Subsistema filial: relació fill/pare (autonomia, dependència, rebel·lia, comunicació).
• Subsistema fraternal: relació entre germans (rivalitat, gelosia, cooperació, aliança).
• Rol i paper de cadascú: problemàtic, salvador, ideal.

Mites:

• Harmonia: la família no veu el conflicte.
• Culpa: un membre de la família és culpable.
• Salvació: algú ho arregla.
• Negació: es nega o es minimitza el problema.

3. Afecte i tipologia familiar:

• Aglutinada: sobreprotecció, dependència.
• Desllligada: distància emocional.
• Equilibrada / sana: límits clars, obertura moderada.
• Límits: obertes (permeables), tancades (distants), clars (sans).

Triangulació: aliança de 2 que ajuda el 3r, coalició de 2 contra el 3r. Triada desviadora: 2 pares vs fill.

4. Comunicació: verbal (què es diu), no verbal (gestos, mirades), silenci (evitar parlar), contradicció. Estils: passiu, agressiu, assertiu.

5. Temps: relació amb conflicte. Parella sense fills, família amb fills petits, adolescents, niu buit.

6. Crisi:

• Evolutiva: canvis normals del cicle vital.
• Inesperada: accident o mort.
• Estructural: problema crònic.

7. Comunitat: microsistema familiar, amics, més relació entre microsistemes, exosistema (no directe: feina dels pares, etc.), macrosistema (cultura i context social que influeixen en les crisis). Oportunitats i recursos: pot ajudar l'escola; amenaces i riscos externs: problemes econòmics i ambientals.

8. Ambient: parla, hàbitat, barri, clima familiar.

Model Centrat en el Cas: Situació i Pla d'Intervenció

1. Genograma.

2. Descripció de la situació: situació econòmica, residència (tipus d'habitatge), convivència (agressions, relacions, comunicació), laboral i formativa, salut, addiccions, xarxa de suport formal i informal, relació social, participació i lleure, judicials.

3. Scat.

4. Pla de treball familiar: factors de risc que dificulten / factors de protecció que ajuden: economia, habitatge, relacions de convivència, salut, addiccions, xarxa social, participació comunitària, activitat diària, judicial, educació i formació.

5. Cada persona: problema, objectiu, temps (curt, mitjà, llarg), estratègia / recursos, tècnic responsable, fortalesa.

Model humanista: escolta activa, empatia, creació de confiança, acompanyament sense jutjar. Primer, crear un espai de confiança perquè la persona pugui expressar sentiments, identificar necessitats i potencialitats a favor de l'autonomia.

Model crític: avaluar riscos i seguretat, crear vincles d'escolta, identificar el problema que passa, explorar emocions i pors, buscar alternatives que funcionin, pla d'acció dissenyat conjuntament, seguiment de l'evolució.

Model centrat en tasques: dividir problemes, marcar objectius curts, fer seguiment de tasques. Primer, establir objectius petits i concrets, fent seguiment del progrés.

Model psicodinàmic: analitzar relacions i emocions, explorar experiències passades, entendre conductes actuals. Primer, intentar entendre l'experiència personal o familiar de la persona que pot influir en la seva situació actual i en la manera de relacionar-se o afrontar problemes.