El model d'Estat totalitari a la zona insurrecta (1936-1939)

Història2,63 KB

Quin model d'Estat es va imposar a la zona insurrecta?

A la zona insurrecta (formada pels militars que van dur a terme el cop d'Estat: Sanjurjo, Mola, Franco... que serien els encarregats d'elegir el cap de govern), el gener de 1938 va desaparèixer la Junta Tècnica i es va formar el primer govern de la zona nacional.

La construcció d'un Estat totalitari

El model d'Estat era la construcció d'un Estat totalitari on només hi hauria un únic partit. L'abril de 1937, Franco va donar a conèixer el Decret d'Unificació, que unia falangistes i carlins en un únic partit: la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, al qual s'integraven totes les forces polítiques que donaven suport a la insurrecció.

Franco es va convertir en el cap militar i de l'Estat, el Jefe Nacional de la Junta de Defensa Nacional, cap d'aquest únic partit i cap del govern, cercant un moviment a la Pàtria, un dictador, un líder.

Característiques del nou règim

El nou Estat totalitari s'inspirava en el feixisme i defensava un model social basat en el conservadorisme i en la preeminència del catolicisme. Es van aplicar les següents mesures:

  • Abolició de la legislació republicana: En matèria econòmica, social i laboral.
  • Restabliment de la pena de mort.
  • Supressió de llibertats: Es van eliminar les llibertats religioses, de premsa i els estatuts d'autonomia.
  • Trets feixistes: Adopció de la salutació, el vestuari i la imposició d'un partit únic.
  • Fuero del Trabajo: Una idea corporativa on un únic sindicat agrupava empresaris i treballadors, prohibint les vagues i les reivindicacions.

El paper de l'Església i la repressió

Es va donar un tracte privilegiat a l'Església Catòlica, que va emetre una pastoral col·lectiva dels bisbes per donar suport als insurrectes. L'Estat, clarament confessional, va derogar les lleis del matrimoni civil, el divorci i el culte religiós en l'ensenyament i l'exèrcit. Així, el suport de l'Església va consolidar el nacionalcatolicisme.

Finalment, es van implementar mecanismes de control i càstig:

  • Llei de Premsa i Impremta: Depuració d'autors i professors.
  • Llei de Responsabilitats Polítiques: Repressió contra aquells que havien format part de partits polítics o que, com en el cas de la insurrecció d'octubre de 1934 a Catalunya, s'havien mantingut fidels a la legalitat republicana.

Descarregar

PDF Word HTML