Models de Benestar, Governança, Liberalització i Administració Garant

Models del Sector del Benestar

Existeixen quatre tipus de règim de benestar:

• Provisió pública de benestar.
• La producció de benestar per les famílies.
• La provisió i producció de benestar que correspon al mercat.

El concepte de mercantilització assumeix que les garanties socials públiques, encara que siguin mínimes, no sols no erradiquen la pobresa i l'atur, sinó que els fomenten.

La família és un sistema per assegurar el benestar de les persones, però la crítica feminista ha tendit a considerar la necessitat de desfamiliarització, ja que les famílies també generen importants asimetries.

Tipus de Règims del Benestar

1. Model Institucional

Es troba en els estats escandinaus. La dependència de la família és mínima perquè la unitat bàsica és l'individu. És molt desfamiliaritzat i basat en la ciutadania i en la provisió estatal té una amplitud de caràcter universal. El sector públic aquí és enorme i presta tot tipus de serveis, i implica una desmercantilització molt accentuada.

2. Model Residual

La dependència de la família no té perquè ser elevada. Pretén evitar prejutjar els models de vida privats elegits pels individus. En aquests estats, el mercat és la base de l'estructura de producció de benestar i l'estat sols té un paper assistencial menor.

3. Model Continental Europeu

És familiarista i es fonamenta en homes amb carreres professionals que solen necessitar una família que es responsabilitzi dels menors, els vells i els malalts. Existeixen assegurances públiques i es pot entendre que no es confia en el bon funcionament del mercat, però la dependència del treball que ofereix el mercat és molt alta. El rol de l'estat és de producció de benestar que radica en les provisions d'assegurances públiques.

Governança

És un nou estil de govern, no jeràrquic, basat en la interacció público-privada. Utilitza mecanismes basats en la negociació, cooperació i persuasió. També és una nova forma de definició de polítiques i de gestió pública que incorpora mecanismes per millorar l'eficàcia, la participació, la transparència, la subsidiarietat i la racionalitat en la presa de decisions. També pot ser estructures en xarxa que incorporen mecanismes de negociació i cooperació entre estat i societat per a la definició i implementació de polítiques públiques.

Àmbits Teòrics de la Governança

Hi ha tres grans àmbits teòrics:

1. Corporate Governance

És una gestió empresarial i és l'estructura i els mecanismes que permeten dirigir i gestionar una societat amb l'objectiu d'incrementar-ne el valor i garantir-ne la viabilitat financera.

2. Good Governance

Concepte polític neoliberal, és una nova forma de dirigir, gestionar i controlar les grans societats. Té un judici de valor sobre la gestió dels afers públics d'un país. Segons el Banc Mundial, és el conjunt de tradicions i institucions que determinen l'exercici de l'autoritat d'un estat.

3. Network Governance

Nova forma de govern en xarxa. És un sistema d'estructures institucionals i de normes i mecanismes que determinen l'exercici del poder, la presa de decisions d'interès públic i l'abast de la participació dels ciutadans. Posa èmfasi en el desenvolupament humà sostenible, la participació democràtica i els mecanismes de consens.

Liberalització

És el procés pel qual els serveis públics, a causa d'una falta de gestió eficient i eficaç, generen un canvi en el tipus d'estat, transformant-se en un estat que ha de garantir aquests serveis mitjançant empreses privades però amb capital de caràcter públic. Comporta un canvi de règim jurídic en el que abans estava reservat en monopoli a diverses empreses del sector públic, ara se li entrega competència. La liberalització pot suposar que les empreses prestin serveis a les zones rendibles.

Administració Garant

L'estat garant va sorgir al voltant de la crisi de sostenibilitat en l'estat social i com a alternança a l'estat prestacional. També va sorgir per les transformacions de les relacions estat-societat en tres fonts: coneixement, recursos necessaris i globalització, finalment per la redefinició de la posició de l'estat. L'administració garant es limita a garantir que siguin altres particulars els que produeixin les prestacions.

Característiques de l'Estat Garant

L'estat garant té dues característiques, la positiva i la negativa. La positiva és l'activitat de regulació i garantia per cobrir i atendre els interessos públics. La negativa, per diferenciació d'altres formes d'activitat administrativa. Finalment, aquest tipus d'estat ha comportat dues transformacions: ascendent (autoregulació) i descendent (trasllat de funcions públiques a particulars).