Models d'Estructura Organitzativa: Matricial, Divisional i Lineofuncional

Economia4,61 KB

El model matricial

Descriptiva:

  • El model matricial busca un esquema de relació múltiple que, d'alguna manera, combini els avantatges de les estructures d'arrel funcional (especialització, amb el consegüent augment de la productivitat) i les de naturalesa divisional (orientació a resultats i flexibilitat).
  • El model matricial pretén una millor estructuració de la direcció intermèdia, i també una més eficient coordinació de la seva tasca, amb la qual desenvolupa la base d'operacions.
  • La denominació matricial procedeix de la similitud que presenta aquest model amb les matrius utilitzades en l'anàlisi vectorial matemàtica. El concepte prové del disseny estructural de relacions lineals en dues o més dimensions.
  • El model matricial combina simultàniament més d'un origen de comandament sobre les operacions que duu a terme cada treballador. Les cadenes de comandament procedeixen de les funcions empresarials (producció, comercialització, finançament, administració), dels projectes que desenvolupa l'organització (projecte 1, projecte 2, etc.), dels mercats o clients (mercat a, mercat b, etc., client x, client y, etc.).
  • El model pretén responsabilitzar els diversos directius (de projecte, producte, mercat, client, funció) dels seus respectius objectius, alhora que se'ls imposa una coordinació amb els restants per a garantir una adequada execució dels fluxos de treball.
  • L'aspecte més característic del model matricial és que qualsevol empleat de la base d'operacions té, si més no, dos superiors jeràrquics directes.
  • El model matricial es pot entendre com un sistema d'enllaç o coordinació entre diverses unitats de l'organització.


El model divisional

Descriptiva:

  • Aquest model es basa en el principi de la descentralització, l'aplicació de la qual donarà origen al concepte divisió.
  • La divisió és una unitat organitzativa creada per a facilitar la presa de decisions, i que dota d'una important flexibilitat les grans corporacions industrials i de serveis.
  • Dóna lloc a una estructura complexa, idònia per a organitzacions de gran dimensió que apliquen diversos processos tècnics encaminats a una producció multiproducte i multimercat. Avui en dia, aquesta producció equival a una actuació en el mercat global.
  • La divisió és una unitat empresarial dotada d'una direcció responsable dels seus beneficis, per la qual cosa té una àmplia autonomia a l'hora de definir i dur a terme les principals funcions (producció, finançament, comercialització, administració – amb la planificació–, etc.).
  • La divisió subsumeix el concepte de funció empresarial. És a dir, les anteriors unitats de caràcter funcional s'integren en cadascuna de les divisions que integraran aquesta estructura.
  • La divisió representa una unitat organitzativa autònoma.


El model lineofuncional

Descriptiva

  • Aquest model registra una naturalesa mixta, i intenta obtenir els màxims rendiments dels models lineal i funcional sense caure en els seus inconvenients.
  • La idea organitzativa fonamental d'aquest model (compartida amb els restants models complexos clàssics) és la separació entre la línia jeràrquica i l'staff de suport. El resultat és una forma múltiple-complexa en la qual destaquen una estructura central jeràrquica i unes estructures connexes especialitzades i assessores (tecnoestructura i staff de suport).
  • Aquesta estructura és l'adoptada per múltiples empreses de gran dimensió, en la qual es poden observar els tipus de relacions següents:
    • Relacions lineals dissenyades per a l'execució, supervisió i control dels fluxos bàsics de treball de l'entitat.
    • Relacions de suport a la línia basades en l'especialització dels experts que poden oferir el seu suport tècnic per a la millora de l'eficiència organitzativa (tant la tecnoestructura com l'staff de suport).
  • Per tant, en el model lineofuncional es poden distingir els fluxos següents:
    • Fluxos de treball real (fluxos tècnics).
    • Fluxos de treball administratiu derivat dels anteriors.
    • Fluxos directius, psicosocials, culturals i polítics que giren entorn dels primers.
  • L'execució eficient de tots aquests fluxos exigeix una elevada normalització i formalització de relacions, atès l'important volum de treball que duu a terme aquesta organització. Com a conseqüència, aquest model mostra bona part d'allò...

Descarregar

PDF Word HTML