Modernisme a Barcelona: Casa Milà

Inicis del s.XX en plena Crisi de la Restauració Borbònica, després del desastre del 98. Espanya es veu immersa en decadència, Catalunya creix perquè s’industrialitza, + l’economia catalana. Es consolida el catalanisme polític.

És un dels estils més importants de la història catalana, basat en un moviment de renovació. Busca la modernitat i és un art total i original que juga amb la forma corba. Els màxims representants són Puig i Cadafalch, Gaudí i Domènech i Montaner.

MILA

Pertany al Modernisme. AF:EE: façana, pisos i la coberta. ES: Esquelet de ferro que permet donar llibertat a les plantes, no hi ha murs de càrrega. Els arcs parabòlics sustenten l’estructura, reparteixen el pes del terrat i la coberta.

FAÇANA

L’edifici s’adapta al pla Cerdà. Planta baixa: dóna accés a botigues. Pis principal: vivenda de la família. Plantes destinades al lloguer dels pisos. Tots els pisos són iguals a nivell de façana, menys el pis principal, que té columnes.

INTERIOR

A la part alta de la façana hi ha uns motius decoratius que fan al·lusió a la Mare de Déu del Roser. Això és perquè la senyora Milà (de nom Roser) va demanar-li que posés una imatge de la Mare de Déu. Just va coincidir amb la Setmana Tràgica i la família es va penedir.

• A cada cantonada hi ha una inscripció que fa referència a l’Ave Maria.

ESPACI INTERIOR

Tres façanes, dos blocs d’edificis, dos patis interiors que es comuniquen. Planta lliure, estances poligonals que dificulten el disseny del mobiliari. Decoració amb elements de la natura, és un referent constant de la natura.

Rentorn ben integrat. Funció civil. L’edifici es diu així pel seu aspecte i perquè al construir la façana, deixaven les pedres al solar del davant i l’edifici va acabar adoptant el nom.

MÚSICA

AF:EE: Esquelet de ferro. ES: Pisos de l’edifici, coberta i sala de concerts. FAÇANA: dues façanes que fan cantonada, decoracions fetes amb pedra, marbre i ceràmica. Des de la cantonada sembla una proa de vaixell.

INTERIOR

PB: grans arcades. P1: doble alçada, arcs de mig punt i arcbotants. Decoració floral. A la cantonada hi ha un grup escultòric fet per un escultor modernista anomenat Miquel Blay.

ESCULTURES

PA: presidint el grup hi ha la figura de Sant Jordi. El grup escultòric és una referència a una cançó popular catalana, els Cors Clavé. P2: Decoració de mosaic on es representa l’Orfeó Català cantant davant el públic.

DETALLS

Tot l’interior segueix un acabat ple de decoració de ceràmica, de llums modernistes, de flors. Trobem diferents conjunts escultòrics fets per Pau Gargallo, com la representació en forma de bust d’Anselm Clavé en mig d’un bosc de fades.

Dret: el bust de Beethoven. Sobre aquest hi ha la representació de la Cavalcada de les Valquíries de Wagner. Al fons de la sala de butaques hi ha a cada banda representats uns cavalls alats. El sostre també té elements decoratius amb formes florals. Al centre hi ha una gran claraboia feta amb vidre emplomat amb forma de cúpula invertida, on juga amb les tonalitats blaves del cel i les grogues i taronges del Sol.

Rel: Mal integrat. Funció: Seu de l’Orfeó Català, tingués un lloc on assajar i fer concerts. És com un temple de la música catalana.